El Cagallibres

2021-06-13 11:03

Niccolò Tommasèo va ser un lingüista, periodista i assagista, precursor del moviment irredentista que advocava per la incorporació dels territoris de l'Adriàtic oriental al procés d'unificació d'Itàlia al segle XIX. El seu treball més destacat es va plasmar en un diccionari i el seu sobrenom va sorgir per una estàtua erigida a Venècia.

Tommasèo va néixer a Sebenico el 9 d'octubre de 1802, quan Dalmàcia era un domini austríac, avui és Sibenik i forma part de Croàcia. També va residir a Pàdua i Milà, exercint de periodista. En els anys en què va viure a París va publicar l'assaig polític Dell'Italia, Il Duca di Atene i els volums de poesia Confessioni i Memorie Poetiche. Però la seva obra més destacada està vinculada a l'edició, entre 1861 i 1874, dels vuit volums del Dizionario della Lingua Italiana, a més del Nuovo Dizionario de Sinonimi della Lingua Italiana, de 1830 i una nova versió d'aquest últim publicada el 1887.

En el període que va passar a Venècia va publicar la que es considera la seva principal novel·la, Fede i Bellezza. En una carta enviada al professor Giovanni Lanza l'abril de 1873 des de Florència resumia que “il senso del bello, che col senso del conveniente è tutt’una cosa, è bisogno di popolo veramente civile, perchè instinto dell’umana natura”. ("El sentit de la bellesa, que amb el sentit de la conveniència és una cosa, és la necessitat d'un poble veritablement civilitzat, perquè són instints de la naturalesa humana"). Tommasèo va estar vinculat, amb Daniele Manin i com a ministre de cultura, al govern de la República de Sant Marc, que va ser independent d'Àustria durant un breu període de temps, entre el 22 de març de 1848 i el 22 d'agost de l'any següent. Tommasèo es va exiliar a Corfú, on escriuria Il secondo esilio i Venècia no s'uniria al nou Regne d'Itàlia fins al mes d'octubre de 1866. Els seus últims anys els va passar a la ciutat de Florència, on va morir el maig de 1874.

Giovanni Lanza, qui va ser primer ministre del Regne d'Itàlia, entre 1869 i 1873, va prologar una selecció epistolar de Tommasèo, publicada a Milà el 1878 amb el títol Lettere di Niccolò Tommasèo. Lanza assenyalava que “schivo dal coltivare l’arte per sè stessa, il Tommasèo, più alto mirando, si studiò sollecito di subordinare sempre la forma al pensiero, la bontà e la giustezza delle idee al brio e alla peregrinità loro. (…) La frase negli scritti del Tommasèo suole spiccare per lucidezza e propietà, nè offende mai per alcunchè di stento e di superfluo”. ("Tímid de conrear l'art per si mateix, Tommasèo, apuntant més alt, va estudiar sol·lícitament subordinar sempre la forma al pensament, la bondat i la rectitud de les idees a la vivacitat i peregrinitat. (...) La frase en els escrits de Tommasèo és particularment atractiva per la lucidesa i propietat, i mai ofèn per ser dificultosa o supèrflua").

El 1882 Venècia li va dedicar una estàtua, elaborada en marbre de Carrara, obra de l'escultor Francesco Barzaghi, es va instal·lar al centre del Campo San Stefano, al sestiere de Sant Marc. Mostra a Tommasèo de peu, amb la llarga barba recolzada sobre el pit, els braços creuats, amb una ploma a la mà dreta i agafant uns fulls enrotllats amb l'esquerra. La curiositat és que, per a completar i assegurar l'estabilitat de la figura, sostinguda per les dues cames del literat, es va recórrer a un tercer suport format per una pila de quatre gruixuts toms, en els quals fins i tot es pot llegir al llom l’autoria atribuïda: Dante i Homer. El que segurament no esperava l'escultor era el curiós aspecte que conferia al conjunt, amb els llibres que semblen aparèixer sota l'esquena de l'abric de Tommasèo, que algú ha definit com una insòlita produzione culturale e risultando alquanto difficile trattenere il sorriso (producció cultural i resultant que és bastant difícil contenir el somriure),  i d'aquí a cagallibres ja no hi havia més que un pas.

© J.L.Nicolas

Veure més fotografies

Llegir més en edició impresa

Llegir més en e-Book