El Campanar de Cotlliure

2020-07-09 10:06

A l'extrem septentrional de la platja d’Amunt el campanar de l'església de Notre Dame des Anges és la principal icona de la visitada població de la Côte Vermeille. No marca només les hores, també ha marcat el ritme dels canvis que ha viscut la població amb el pas de la història.

Qualsevol que passegi per la vorera que, al costat del mar, voreja el Castell dels Reis de Mallorca, o qualsevol que contempli l’anar i venir de les ones des de les terrasses de la platja, veurà o sentirà, inevitablement, el campanar més notable de Cotlliure. Sonorament es fa notar, rítmica i precisament, vint i quatre vegades al dia. Visualment, la torre arriba als trenta metres d'altura, encara que no sempre va ser així, a primera vista s'aprecien les etapes de la seva història.

La secció inferior, el primer pis, data de finals del segle XIII i va ser construït amb pedra del país superposada, uns blocs de marbre voregen unes estretes espitlleres i la torre no sobrepassava aleshores els set metres d’alçària, però gairebé cinc de diàmetre interior als quals s'ha de sumar un metre setanta centímetres de gruix de la paret. La construcció va estar vinculada a les muralles i, donat el seu emplaçament es va emprar com a senyalització del port en l’extrem septentrional, al sud completaria aquesta funció la Torre del Fanal, avui aïllada a meitat del recorregut de la platja d'Avall. El sistema d'il·luminació del far s'alimentava originàriament amb oli i un guardià s'encarregava permanentment del manteniment. En temps del comte del Rosselló, Nunó Sanç I, ja s'havia condicionat el port de Cotlliure, que, en definitiva, era el d'Elna i el testament del Conqueridor, Jaume I, indica al seu fill, futur monarca del Regne de Mallorca, les xifres a invertir en les millores dels ports de Cotlliure i la veïna Portvendres.

Entre els segles XIV i XV es va aixecar la zona intermèdia, de dos pisos, per a la qual es va emprar com a material còdols de riu blancs i grisos. Les obertures que es van practicar deixaven espai per a l'ús d'arcabussos i altres armes de foc. A la fi del segle XVII la torre havia perdut les seves funcions defensives i en 1677 ja era utilitzada com a presó. Les modificacions que havia introduït Vauban a les defenses de la ciutat havien implicat la demolició de barris sencers i, en ells una de les esglésies, la de Santa Maria, que es trobava a mig camí de l'actual rue de la République. L'existència de la torre al port va suggerir l'edificació del nou temple al costat d'aquesta, així, el 1684, es van iniciar els treballs de construcció que es perllongarien fins 1691. Al juny de 1693 es va modificar de nou la torre per adequar-la com a campanar de la nova església, eliminant els merlets i elevant el mur, de menor gruix, amb un nou pis que allotjaria les quatre campanes. Aquest mateix any es va instal·lar el mateix rellotge que es veu avui en dia.

Cap a l'any 1810 es va tornar a reformar la part superior de la torre, perllongant-la amb una galeria octogonal decorada amb maó vermell a les cantonades i rematada amb una cúpula d'obra pintada amb el color que hi anomenen rosa de Cotlliure. Hi ha litografies que mostren l'estat del campanar abans d'aquesta última modificació com els de Louis Nicolas de l'Espinasse o els de Niquet, reproduïts a Voyage pittoresque de la France, publicat el 1787. Obres posteriors de l'equip del Baró Taylor, de Prosper de la Barrière o d'Ambroise Louis Garneray ja mostren el campanar en el seu estat actual. L'église et le Clocher de Collioure és un títol recurrent en l'obra d'aquests i posteriors artistes que van passar per la població fent del campanar un motiu d'inspiració. El 1904 van arribar els fauvistes, amb Henri Matisse i André Derain al capdavant, avui algunes reproduccions de les seves obres es mostren en els llocs on van ser pintades.

Cotlliure posseeix un segon campanar remodelat completament el 2016. Es troba a l'extrem oposat de la població, al fons de la platja d'Avall i al costat del Museu d'Art Modern, es tracta del campanar de l'antic monestir dels dominics, fundat a la fi del segle XIII. Se li ha incorporat una campana de nova fosa portada des de Torí que pesa 240 quilograms i mesura 74 centímetres de diàmetre per donar la nota. Concretament el si.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotografies