El Dublín de Joyce
Cada setze de juny un grup de gent rara inicia un llarg passeig pels carrers de Dublín. Se suposa que ja han esmorzat. Se suposa que ronyó de porc fregit en mantega amb un pessic de pebre negre. El periple comença en un portal d'Eccles Street, al nord del riu Liffey. A la porta de l'edifici georgià una placa recorda que va ser domicili dels Bloom, allà on, en el capítol final, es desenvolupa el soliloqui de Molly Bloom. Una altra placa indica que és una consulta mèdica. Una tercera placa reprodueix el paràgraf en què s'esmenta el lloc: “At the housesteps of the 4th of the equidifferent uneven numbers, number 7 Eccles St., he inserted his hand mechanically into the back pocket of his trousers to obtain his latchkey”. (“En els graons de la cambra dels nombres desiguals equidiferentes, número 7 Eccles St, va inserir la mà mecànicament a la butxaca del darrere dels pantalons per obtenir la clau”). Resumint: celebren el Bloomsday, el dia en què, el 1904, passa l'acció en la novel·la Ulysses, de James Joyce.
Poden prosseguir per Dorset Street, prop, al 35 de North Great George's Street hi ha la seu del James Joyce Centre. Tot i que l'autor mai va habitar aquest edifici si ho va fer el professor Denis Maginni, conegut personatge dublinès de l'època, que dirigia aquí una escola de dansa i que apareix en el capítol de les Roques Errants: “silk hat, slate frockcoat with silk facings, white kerchief tie, tight lavender trousers, canary gloves and pointed patent boots”. (“Barret de copa, levita de color pissarra amb adorns de seda, corbata blanca, pantalons ajustats de color lavanda, guants de canari i botes de punta”). Més a l'oest, a Parnell Square North està el Museu dels Escriptors. Després, per baixar en direcció al centre el més directe és prendre l'àmplia O'Connell Street. Al llarg d'aquesta s'erigeix tot un reguitzell d'estàtues de prohoms de la pàtria, començant per Charles Stewart Parnell, fundador del Irish Parliamentary Party. A la cruïlla de Henry i Earl Street North es va instal·lar el 2003 The Spire, una enorme agulla de 120 metres d'altura que es clava brillantment al cel. En el mateix encreuament, molt a prop, hi ha l'estàtua de bronze que representa Joyce. Després segueix l'estàtua de Jim Larkin arengant les masses, encara que actualment les masses passin sota el seu sentit gest sense aixecar tan sols la mirada. El següent encreuament se'l disputen Sir John Gray i William Smith O'Brien, qui van ser membres nacionalistes al parlament britànic. Com Daniel O'Connell, que dóna nom al carrer, al pont i que té la seva estàtua en aquesta cruïlla. Un colom sol habitar sobre el seu cap.
Curiosament l'afecció literària de Joyce per la seva ciutat natal va fluir paral·lela al rebuig vital que va experimentar per aquesta. Joyce va abandonar Dublín per Roma, Trieste, París i Zuric, successivament. Mentre la trama dels seus textos es situava inequívocament a la ciutat del Liffey. Exiliats, Dublinesos, el Retrat de l'Artista Adolescent, Ulisses i fins i tot el Finnegan’s Wake, estan absolutament vinculats a Dublín i amarats de les aigües del seu riu.
Òbviament, la ciutat també reconeix a la resta de grans escriptors de l'illa. Una de les cantonades de Merrion Square acull una estranya estàtua acolorida d'Oscar Wilde, que entre 1855 i 1878 va viure, creuat el carrer, a l'edifici de la cantonada. També a Merrion Square continua dret Georges Bernard Shaw. Patrick Kavanagh està assegut davant les aigües del Grand Canal. I Jonathan Swift jeu sota una llosa policromada a l'interior de la Catedral de Sant Patrici.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o e-Book
