El Millor de l'Ulster

2016-05-20 18:26

El van anomenar el cinquè Beatle, però no era músic. Tocava les pilotes, però generalment només ho feia amb els peus. I diuen que, d'acord amb el seu nom, va ser el millor futbolista de tots els temps que el món havia vist. D'altra banda va ser l'únic ídol dels anys seixanta que van compartir a l'Ulster tant catòlics com protestants.


Fill de Dickie Best i Amy Whiters, George Best, nascut el maig de 1946, va créixer en el districte de Cregagh, a l'est de Belfast. En una de les seves primeres fotografies, presa a casa dels seus avis, apareix amb una pilota als peus quan tenia poc més d'un any. Als onze va començar a jugar mentre estudiava a l'escola de Lisnasharragh i als quinze va ser descobert per Bob Bishop qui es va posar en contacte amb el Manchester United. Bishop va telegrafiar al manager, Matt Busby, assenyalant: He trobat un geni. Best va debutar als disset a Old Trafford contra el West Bromwich Albion i romandria associat als Red Devils per sempre més, tot i que en els seus últims anys de professional passés per altres equips. Best era ràpid, regatejava amb una extraordinària habilitat als seus contraris i marcava gols. El primer a la lliga oficial ho aconseguia el 28 desembre de 1964 contra el Burnley FC. A l'any següent, en la seva segona temporada amb el Manchester i als seus 18 anys va obtenir el títol de la Lliga Anglesa, èxit que repetiria dos anys més tard. Aquell espectacular 1967, al més de la Lliga, el Manchester va aconseguir la Copa Europea després de superar a la final el Benfica per 4 a 1, i Best, amb vint anys es va coronar millor futbolista de la temporada amb la Pilota d'Or i Jugador del Any per l'Associació anglesa de periodistes esportius. Al llarg de la dècada Best va participar amb el Manchester en 466 partits en els què va marcar 178 gols i va ser alineat en trenta-set ocasions amb la selecció d'Irlanda del Nord.

George Best proporcionava titulars a la premsa esportiva, però també ho feia a la premsa sensacionalista i a la del cor. Al marge de la seva carrera esportiva, el futbolista de Belfast, jugava en una altra lliga més mundana. A finals dels seixanta va obrir dos pubs a Manchester: Oscar's i Slacks’s Alice, i va participar en alguns negocis vinculats al món de la moda. D'altra banda era àmpliament coneguda la seva afició als cotxes cars i les dones, a més de la seva passió per la beguda. Tot això li acabaria passant factura i, el 1974, als 27 anys va abandonar el club de la seva vida, el Manchester United.

Des d’aleshores i fins a 1983 la seva activitat relacionada amb el futbol va passar per altres clubs anglesos i foranis: el sud-africà Jewish Guild, l'irlandès Cork Celtic, el Fulham, l'Hibernian, el Bournemouth i els Brisbane Lions. Als Estats Units va jugar amb Los Angeles Aztecs, Fort Lauderdale Strikers, San Jose Earthquakes i els Detroit Express. Els brillants anys amb el United ja quedaven lluny.

Llegir més en edició impresa

Llegir més en e-Book



© J.L.Nicolas