Els Senyors de les Illes

2013-02-11 19:27
Des de la costa d'Irlanda del Nord s'albira amb claredat l'altre costat del North Channel, el perfil abrupte d'altres terres. Si no fos per la temperatura de les aigües fins i tot es tindria la certesa de poder arribar-hi nedant. És la península de Kintyre, l'illa de Mull, i altres costes escoceses. Poc més al nord, des White Park Bay també s'aprecia, una mica més de lluny, el contorn d'Islay i el Mull of Oa, els Paps de Jura i enmig Rathlin Island.

Abans que s'obrís per terra la carretera que costeja Antrim, l'accés a les nou valls del comtat era més fàcil per mar. No és d'estranyar que en altres temps les relacions es projectessin cap a l'altra costa de l'estret abans que envers a l'interior d'Irlanda. Així a la fi del segle V ja existia una entitat autònoma que va ser coneguda pel nom de Dál Riata o Dalriada. Aquesta es va estendre per l'actual comtat d'Antrim, i també per Argyll, Galloway i les illes de la costa occidental escocesa, les Hèbrides Interiors. Roma no havia ocupat durant el seu domini de Brittania cap d'aquests territoris. A Caledònia habitaven tribus pictes i del nord d'Irlanda van arribar gents de l'estirp Scoti o Scotts que en fusionar-se amb els pictes acabarien formant el regne d'Alba, la futura Escòcia.



Segons una versió més o menys mitològica recollida al Duan Albanach, la Cançó dels Escocesos, van ser els tres fills de Erc, Fergus Mór, Loarn mac Eirc i Óengus qui van conquistar les costes d'Alba cap a l'any 500. La versió del monjo Bede, a la Historia Ecclesiastica Gentis Anglorum del 731, esmenta un tal Reuda qui es va assentar en aquestes costes donant nom al futur regne. l, en gaèlic, vol dir tros o porció de terreny. Les sagues, genealogies i el cens dels regnes es van registrar al segle X al Senchus fer nAlban, la Història dels Homes d'Escòcia.

Les migracions que van arribar del Nord d'Irlanda van portar amb si el cristianisme, l'escriptura i l'idioma. Lleugers currachs, embarcacions semblants a la que va portar Sant Brandán a la Terra de Promissió, navegaven fluidament entre les illes i les costes d'ambdós costats de l'estret. Amb el cristianisme es van desenvolupar centres de culte com el de la illa de Iona, fundat per Sant Columba i on van ser enterrats nombrosos reis de Dál Riata. Aquí es combinarien estils provinents de la Mediterrània amb altres insulars, anglosaxons i pictes per produir els extraordinaris manuscrits il·lustrats dels evangelis. Es creu que el Llibre de Kells es va començar a escriure aquí abans de ser dut a Irlanda davant la pressió de les expedicions víkingues.

Llegir més en edició impresa

Llegir més en e-Book

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos