Els Vells Cafès de Braga

2018-04-06 09:00

Al casc antic de la ciutat portuguesa, veïna de Porto, es conserven tres cafès que solem anomenar, no sense una certa satisfacció, d'aquells de tota la vida. En aquest cas tota la vida va començar a la segona meitat del segle XIX.

Són els Cafès A Brasileira, Vianna i Astória, tres clàssics que han mantingut, amb alguna que altra remodelació, l'aspecte dels seus primers dies, abans de la proclamació de la República. Els tres estan situats molt propers l’un de l'altre, tots veïns, precisament, a la plaça de la República i dos d'ells, el Vianna i el Astória en el mateix edifici conegut com Arcada da Lapa, que es referia a la arc que va existir allà des el segle XVI i que seria substituït el 1715 per iniciativa de Rodrigo de Moula Teles, arquebisbe de la ciutat i rector de la Universitat de Coïmbra. Aquest és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, amb les dinou arcades que es van recolzar en les muralles medievals de l'antic castell del que sobreviu una torre. El 1761 es va obrir al centre de l'edifici un temple dedicat a Nossa Senhora da Lapa.

A Brasileira queda rere de l'edifici de l'Arcada, al Largo Barão de São Martinho, en un edifici de planta baixa i quatre pisos cobert de rajola blava. Curiosament el segon pis és l'únic que no té balcons. A sota, un cartell amb un personatge bevent d’una tassa decora la cantonada amb la llegenda: A melhor café é o A Brasileira.

A Brasileira no és únic. Adriano Soares Teles do Val, un home de negocis nascut prop de Porto, a Casa do Cimo d'Aldeis, va passar una bona part de la seva vida al Brasil fent fortuna amb el comerç del cafè. Va tornar a Portugal a causa d'una malaltia contreta per la seva esposa. Els contactes i l’experiència en el sector li van impulsar a obrir una nova empresa, un local on vendre al detall i on degustar el negre producte del cafetar. Aquests establiments van començar a posar-se de moda a Europa ja al segle XVIII, a Viena, a Venècia, on el cèlebre Florian va obrir les portes a la plaça de Sant Marc l'any 1720, a Trieste, on escriuen la història aquelles taules que van freqüentar Joyce i Svevo, entre d'altres, al San Marco o al Tommaseo, encara que avui estigui més de moda el Caffè degli Specchi, a la Piazza Grande. Però, tornant a Portugal, Adriano Teles va obrir el seu primer cafè amb el nom de A Brasileira a la rua Sá da Bandeira de Porto el 4 de maig de 1905. Tenia una magnífica façana protegida per una gran marquesina de ferro forjat i vidre abans de que es transformés en un gran hotel. En el mateix Porto li va sorgir un competidor l'any 1921: l'espectacular Cafè Majestic de la rua Santa Catarina.

A aquest de Porto va seguir, el 1905, el A Brasileira de Lisboa, situat a la rua Garrett, al barri del Chiado, freqüentat en el seu temps per l'escriptor Fernando Pessoa i que ha acabat sent considerat patrimoni arquitectònic. A fora, a la terrassa ocupa una taula des de 1988 una estàtua de bronze dedicada al poeta portuguès.

A Brasileira que va ser obert a Braga el 17 de març de 1907 ja ha complert el centenari. El local venia cafè en gra a pes, oferint la degustació d'una tassa amb la compra de poc mes d’una lliura. Per atraure més clientela també s'oferien vins de la Parceria Vinícola dos Lavradoures do Douro. El 1937, durant el règim feixista de l’Estado Novo, va ser adquirit per Joaquim Queirós qui va mantenir la propietat durant les quatre dècades següents. En aquesta època va obrir davant el Nova Brasileira, tractant de fer la competència i on es reunien els partidaris del règim mentre que al A Brasileira es reunia l’oposició. El 1997 va tornar a canviar la propietat i el 2008 van iniciar una profunda restauració del local que duraria al voltant d'un any preservant elements antics de la decoració art deco i els rètols amb el nom del local a l'exterior en la tipografia original. Les inicials decoren cadires i taules i un llarg banc de cuir recorre una de les parets, sota un gran mirall. Rere la caixa hi ha algunes mostres de cafè.

Els tres cafès estenen les seves cadires i taules al carrer, sobre la plaça de la República, rere de la font on la llum projecta un arc de Sant Martí a l'aire i mes enllà de les grans lletres blanques que formen el nom de la ciutat.

Sota els pòrtics de l'edifici de l'Arcada es troben, un a cada extrem, el Café Vianna i l’Astória. El primer, situat a l'esquerra va ser obert el 1858 per Manoel José da Costa Vianna, de qui va prendre el cognom i va ser freqüentat pels escriptors Eça de Queirós i Camilo Castelo Branco, conserva unes encantadores taules de marbre suportades per unes potes de ferro forjat i un gran mirall que sembla doblegar l'espai del menjador. En una cantonada, a prop del televisor, figura una data escrita en xifres romanes: 1858. El Cafè Astória és el que sembla més renovat, com si hagués perdut part del seu antic encant, però en mirar cap amunt es descobreixen al sostre les filigranes de guix i les figures dels querubins que donen fe d'una existència passada. A més es menja raonablement bé.

© J.L.Nicolas

 

Veure mes fotografies