Entre Copes
Voluntària o involuntàriament la ciutat de Logronyo està vinclada al vi que es produeix en una de les denominacions d'origen més conegudes a la península i fora d'ella. També forma part de la ruta jacobea que mena, pel camí francès, als pelegrins cap a Santiago, una etapa que es pot passar entre copes de bon Rioja.
L'elaboració del vi a la regió data d'època romana encara que és probable que el cultiu de la vinya encara fos anterior. En l'últim quart del segle XVII els cellers de la ciutat comptaven amb una capacitat d'emmagatzematge que superava els cinc milions de litres, exagerada per a la població de l'època que, ja l’any 1787 crea la Real Sociedad Económica de Cosecheros de Rioja.
I és que el vi és present, com és comú, a bars i restaurants, però a més a la ciutat tenen la seu alguns cellers i el nèctar de Bacus impregna la història de moltes de les parets dels seus antics edificis, en lagars que facilitaven la elaboració pròpia. Potser les estructures més característiques siguin els calados, els espais que des del segle XVI s'habilitaven en els soterranis de les cases per elaborar i conservar els vins. Allargats, construïts en carreus i tancats per una volta de canó mantenien una temperatura i humitat constants. En ells es descarregava el raïm mitjançant perforacions a la paret, a nivell de carrer, que encara s'aprecien pel casc antic de la ciutat. Un cop descarregat es premsava i es fermentava al cup. Altres orificis, les tuferas, permetien la sortida del monòxid de carboni que es produïa durant el procés.
Actualment s'han recuperat i rehabilitat alguns, que es poden visitar ocasionalment. El de majors dimensions és el de Sant Gregori, amb entrada pel carrer homònim. Data del segle XVI i arriba als trenta metres de longitud i quatre i mig d'altura, per aquesta raó també es coneixia com el calado largo. També disposa d'un pou, únic en un interior, i al sostre s'aprecia un sortint que comunicava amb l'exterior, pel qual es feia passar el most un cop premsat, ja que no disposava de premsa. Just enfront es troba l'Espacio Lagares, recuperat al setembre del 2011, on a la planta baixa s'han rehabilitat els dipòsits i altres estructures del segle XVIII on es tractava el vi. Aquest edifici ja apareixia esmentat en el cadastre del Marquès de la Ensenada de l'any 1751. Altres calats es poden veure al Centre de Cultura del Rioja, on hi ha un parell d'ells; en el veí celler de La Reja Dorada, que fou domicili de Jacinta Martínez de Sicília i de Santa Creu, esposa de Baldomero Espartero; el del Centro del Calado, a Mercaderes 10, a la Casa de la Dansa al costat del de Sant Gregori i en els antics palaus que avui ocupen el Col·legi d'Arquitectes, el d'Enginyers i la seu de la UNED.
La denominació d'origen que regula la producció dels vins de Rioja va ser reconeguda el setembre de 1932 i el 1991 seria la primera a ser, a més, DOQ, Denominació d'Origen Qualificada, el que es tradueix en una normativa més restrictiva en l'elaboració de vins. Vuit cellers tenen les instal·lacions a la mateixa ciutat i alguns ofereixen visites complementades amb tastos dels seus vins. Els més propers son els de Franco Españolas, just creuats els tres-cents metres del Pont de Ferro sobre l'Ebre. Al barri de Varea Cellers Ontañón ocupen l’antiga fàbrica de les cèlebres pastilles de cafè amb llet Vídua de Solano.
Entre els carrers Ruavieja, Mercaderes i San Nicolás se situa el Centre de la Cultura del Rioja, al remodelat Palacio de los Yanguas, del qual ha conservat alguns elements: la porta renaixentista amb tres arquivoltes, l'escala, un balcó i dos calats del segle XVI. Al vestíbul també s'ha mantingut una segona porta en la qual figuren esculpits dos busts que representen al matrimoni Yanguas, ell, abillat com el déu Mart, ella com Venus. Al costat hi ha una antiga premsa de raïm que permetia que el most caigués al calat del soterrani. El Centre manté exposicions relacionades, òbviament, amb el món del vi i organitza tasts dels vins de la regió a l'interior dels calats.
No obstant això el consum més popular es troba en les nombroses i variades barres que als carrers Laurel, San Agustín i San Juan ofereixen els vins de l'any i els criances que es consumeixen i que concentren a la clientela al costat de les extraordinàries tapes i pinxos que competeixen en varietat i qualitat.
La ruta francesa del Camí de Sant Jaume transcorria, fins a principis del segle XI, pel marge septentrional de l'Ebre, ja que al sud eren freqüents les incursions andalusines. És a partir d'aquest segle quan el rei Sancho Garcés III de Pamplona, Sancho el Major, avança les fronteres cristianes traslladant el traçat de la via de peregrinació al sud del riu, buscant al mateix temps la repoblació dels nous territoris. El creixement urbà de la ciutat vindrà determinat per aquest fet i la convertirà en etapa de pelegrins. La ruta jacobea arriba pel camí vell de Viana fins a arribar al Pont de Pedra, per on creua l'Ebre per entrar a la ciutat. Va ser construït l'any 1884 en el lloc on es va esfondrar, a causa de la riuada de gener de 1871, el que va ser conegut com Pont de Sant Joan Ortega, per una capella del segle XVIII que va existir al costat de la riba esquerra. Aquest gual, gronius en llengua de les tribus celtes que habitaven la regió, va donar origen al topònim de la ciutat, però els romans van preferir sortejar-lo una mica més cap a ponent, on avui hi ha el barri del Cortijo, és el conegut com Pont del Mantible, del que queden un parell d'arcs, encara que, en realitat, el seu origen està qüestionat ja que probablement dati d'època medieval. Aleshores l’Ebre era encara navegable fins a Varea, on un altre pont salvava el pas sobre el riu Irumea. Aquí, al costat de l’esmentat celler d’Ontañón, hi ha les restes de Vareia, la ciutat romana. L'arribada de les legions data dels anys 195 i 133 aC, quan van ocupar les poblacions cèltiques de Ilurcis (Alfaro), a la qual Tiberi Semproni Gracco va donar el seu nom a l'any 179 aC: Graccuris. També van ocupar Calagurris i Tritium. Les fonts literàries, Estrabó, Plini, Titus Livi i l'Itinerari Antoní parlen d'un enclavament de la tribu cèltica dels Berons al costat de la ciutat romana tot i que encara no s'han trobat proves arqueològiques. No obstant això si que s'han trobat epigrafies que demostren la presència de la Legió IV Macedònia. També es van trobar mosaics que ornamentaven el sòl d'alguns habitatges, làpides, monedes, ceràmiques i, el 1971, un cap de Silvà, única escultura descoberta a la zona i que es conserva amb altres troballes al Museu de la Rioja. Aquest es va establir en els anys setanta al Palau d'Espartero, una mansió construïda al segle XVIII per Pedro Ruiz de la Porta, regidor de la ciutat. L'edifici va ser comprat per l'ajuntament el 1884 i actualment, a més de les col·leccions de prehistòria i d'època romana posseeix una notable d'obres renaixentistes i del barroc.
Creuat el Pont de Pedra, cap a l'esquerra, entre el carrer Rodriguez de Viana i l’avinguda de Navarra queden els set carrers del barri de Villanueva, on es creu que va poder estar call jueu de la ciutat: San Gil, San Roque, los Baños, el Horno, la Brava, Hospital Viejo i Yerros. Un document del segle XIV fa referència a una Caleya de los Judíos: Don Sanz Dayra e su mugier dona Ysabel dieron a la Caridad de la Ascensión una casa en la caleya de los judíos e quanto se lograre esta casa es todo para la Caridad e son aledanios desta casa a orient don Remon Yvern e contra occident don Johan Arnalt. Lograse 5 maravedís. Molt a prop s’aixeca l’església de San Bartolomé amb la seva esplèndida portada historiada de finals del segle XIII que narra la vida del sant.
El camí compostel·là prossegueix per la Ruavieja, on es troben l'ermita de Sant Gregori i l'església de Santa María de Palacio així com els albergs de pelegrins. L'ermita, construïda originalment l'any 1044 en el lloc on va habitar i va morir el sant, es va inaugurar de nou al maig de 1994, després de la rehabilitació del carrer. Les pedres són les de l'oratori original desmantellat el 1971 de les que l'ajuntament va aconseguir conservar-ne la majoria. L'agulla gòtica piramidal de vuit cares de Santa María de Palacio serveix de referència visual als pelegrins abans d'entrar a la ciutat, l'estructura actual prové de la unió de dos temples, Santa María la Vieja i Santa María la Nueva, l'espai irregular entre ambdues es va aprofitar per construir el claustre. Ruavieja acull actualment diversos albergs per a pelegrins, el del número 32 es va inaugurar el 1993 per l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume aprofitant una casa del segle XVIII. Al número 9 es poden apreciar entorn una porta d'arc dos escuts d'armes, un amb cinc flors de lis, l'altre, amb un llop amarrat a un arbre, que va pertànyer a Juan de Vergara, prior de l'ordre del Sant Sepulcre, mort el 1509.
On Ruavieja es converteix en els carrers, primer, per escassos metres, San Pablo, i després Barriocepo, els viatgers tenen a la seva disposició aigua potable a la Font del Pelegrí, al costat de la parròquia de Santiago el Real amb la seva gran portada barroca en la qual l'apòstol figura dues vegades, com a pelegrí i a cavall en la iconografia habitual que el representa lluitant contra els musulmans. De fet el mite de la batalla en la qual miraculosament va aparèixer al costat de les tropes del rei de Lleó, Ramiro I, se situa a una vintena de quilòmetres al sud, en els camps de Clavijo. Segons la llegenda es va desencadenar per alliberar als lleonesos del pagament del tribut de les cent donzelles i va tenir lloc a mitjans del segle IX. Passada aquesta, es trobaven el convent de Nuestra Señora de la Merced, que avui acull la seu del Parlament de la Comunitat Autònoma, encara que anteriorment va ser hospital militar i fàbrica de tabacs. El magatzem annex s'ha convertit en una àmplia sala d'exposicions i, entre tots dos edificis, destaca la xemeneia industrial. Més enllà es troben els últims trams de la muralla que va protegir la ciutat i, un cop travessada la porta del Revellín, que també es va conèixer com la Porta del Camí, la que figurava a les monedes de cinc pessetes, s’enfila l'avinguda Murrieta, amb el seu nom de vi, per deixar enrere la capital de la Rioja en direcció a Santiago.
© J.L.Nicolas
