La Capital de l'Est
Això és el que significa Tōkyō, la major aglomeració urbana del món, amb uns trenta-sis milions d'habitants a l’àrea metropolitana. Tòquio va guanyar l'apel·latiu en desplaçar a Kyoto el 1868, durant la restauració Meiji i l'ocàs del shogunat, quan l'emperador es va establir al castell d'Edo. Avui les gegantines pantalles de televisió i les llums de neó que exhibeixen publicitat lluminosa al costat del trànsit rodat i de vianants no deixen de recordar el decorat d'alguns exteriors de Blade Runner, especialment quan cau una fina capa de pluja nostàlgica.
Tòquio és tan gran que no té un sol ajuntament sinó una mancomunitat que aplega els vint i tres barris centrals, vint i sis ciutats dormitori, un districte, tres pobles, una vila i quatre subprefecturas que corresponen als arxipèlags que hi ha al sud de la ciutat, les illes Izu i les Ogasawara. Tot això es regeix des del Tōkyō-to Chōsha, Edifici del Govern Metropolità de Tòquio, obra de l'arquitecte Kenzo Tange que es va començar a construir el 1988 i es va completar tres anys més tard, el 1991. L'edifici més destacat és una doble torre de quaranta-vuit pisos. Des dels seus dos miradors bessons, situats a dos-cents dos metres d'altura, al pis 45, la conurbació s'estén en totes direccions. Des d'aquí la panoràmica arriba fins a la Tōkyō Tawa, la torre de Tòquio replica japonesa a la d'Eiffel a París, construïda a finals dels anys cinquanta i que supera la francesa en gairebé nou metres. En un dia sense boira la vista hauria d'arribar el cim del mont Fuji. El complex governamental municipal ocupa una illa de cases a la zona occidental del barri de Shinjuku.
Shinjuku és el modern centre de la ciutat de Tòquio. Aquí hi ha els comerços d'electrònica i els més alts gratacels de les grans corporacions. Restaurants, hotels i nuclis d'oci nocturn. L'estació de ferrocarril més transitada del món amb tres milions de persones que entren i surten diàriament. L'àrea comercial de Ichigaya, gairebé un barri sencer, i a Harajuku, el carrer de vianants Takeshita dori i Omotesando dori amb els seus comerços de moda i botigues de marques internacionals. Kagurazaka és la zona que acull més residents europeus, bàsicament francesos a causa que aquí estan l'Institut i el Liceu Franco-japonès. Aquí també hi ha agradables carrerons amb comerços de barri on els supermercats són tan pulcres que les safates de peix semblen de plàstic i no falten els onsen, banys públics on, després d'una minuciosa i exhaustiva neteja corporal, cal submergir-se en aigua molt calenta. El carrer principal de Kagurazaka va formar part dels límits del castell d'Edo.
© J.L.Nicolas
