La Casa de Keats
John Keats, va ser contemporani de Percy Bysshe Shelley i de Lord Byron, amb els quals va encarnar la segona onada de poetes romàntics britànics seguint les petjades de Samuel Taylor Coleridge i William Wordsworth.
El 1816 va publicar els seus primers poemes al diari The Examiner: An imitation of Spencer, O Solitude i On first looking into Chapman's Homer. (Una imitació de Spencer, Oh Solitud! I Un primer cop d'ull a l'Homer de Chapman). El primer fa referència a Edmund Spencer, poeta londinenc del segle XVI, autor de The Faerie Queene (La Reina Fada) i l'últim fa referència a George Chapman, qui va traduir al segle XVII, per primera vegada, les obres completes d'Homer a la llengua anglesa: The whole works of Homer (Els treballs complets d'Homer). El 3 de març del 1817 va veure la llum el seu primer llibre, titulat simplement Poems, que no va ser ben tractat per la crítica. El 1918 va publicar Endymion, el seu primer poema narratiu, amb una notable extensió de quatre mil versos, que inicia amb la pregunta: “A thing of beauty is a joy for ever?” (“Una cosa bonica és un plaer per sempre?”)
L'abril de 1819 es va instal·lar a la casa veïna a on residiria a Hampstead, Londres, la família Brawne, de la filla de la qual, de 18 anys, Fanny, es va enamorar. Aquesta fou l'etapa més productiva i madura de Keats, inspirat, a més, per lectures de Wordsworth i Hazlitt. Entre abril i maig de 1819 compondria cinc de les seves sis grans odes: Ode to Psyche, Ode on a Grecian Urn, Ode on Melancholy i Ode to a Nightingale (Oda a Psyche, Oda a una urna grega, Oda a la malenconia, Oda a un rossinyol). El seu amic Brown afirmava que la va redactar al jardí de la casa, sota una prunera. Aquestes van aparèixer el 1820 en el volum titulat Lamia, Isabella, the Eve of St Agnes and other Poems. Altres treballs es van publicar pòstumament el 1848 amb el títol Life, letters and literary remains of John Keats (Vida, carta i altres fragments literaris de John Keats).
El setembre de 1820, cada cop més afectat per la tuberculosi, marxa cap a Nàpols acompanyat pel pintor Joseph Severn. El 14 de novembre van arribar a Roma. L'escocès James Clark, metge de Keats, va llogar a Anna Angeletti, la propietària, un parell d'habitacions separades per una cortina de la resta del pis, a la finca contigua a les escalinates de la piazza di Spagna. Allà, el poeta, va passar els quatre darrers mesos de la seva vida. L'apartament està situat al segon pis de la casa que fa cantonada amb l'escalinata que du a l'església de la Trinità dei Monti. Des de la finestra de l'habitació de Keats s'aprecia el moviment de gent al voltant de la font de Bernini, aquella de marbre amb forma de vaixell.
La casa va ser amenaçada d'enderrocament, però diplomàtics anglesos i nord-americans van impulsar el projecte de mantenir-la com un museu dedicat al poeta. Amb el títol de Keats-Shelley Memorial House es va inaugurar l'abril de 1909. Tot i que Shelley no va trepitjar mai la casa, el museu va ser dedicat a Keats, Shelley i Byron. Shelley va residir llargues temporades a Itàlia on va morir ofegat el 1822 davant de les costes de Liorna. Quan va morir no era gaire més gran que Keats, tenia 29 anys.
L'entrada de l'apartament du a un ampli saló, avui cobert per prestatgeries de llibres; altres vitrines exposen una carta del president nord-americà Theodore Roosevelt, qui va visitar la casa el 1911, dos anys després d'haver estat oberta com a museu; també hi ha un exemplar de l'Hyperion de Keats amb anotacions marginals de Walt Whitman i un manuscrit de Jorge Luis Borges amb notes a Ode to a Nightingale. Penjades a les parets hi ha fotografies dels fundadors de la Keats-Shelley Memorial Association: Robert Underwood, Rennell Rodd i Harry Nelson, a més de bustos i retrats de Keats, Shelley i Byron. Un és un oli, obra de Severn, que retrata Shelley a les termes de Caracal·la, a Roma.
Just al costat hi ha la Terrace Room, l'habitació que dóna a una petita terrassa amb vista a l'escalinata i que la propietària, Anna Angeletti, feia servir per cuinar. Aquí hi ha exposats els retrats de l'amant de Byron, la comtessa Teresa Guiccioli, de Mary Shelley i d'Edward Trelawny, amic dels poetes.
A l'altre extrem del saló una porta du a l'habitació de Joseph Severn, avantsala de la del poeta. Aquí es mostren les aquarel·les que va fer el pintor dels germans Keats: George, Tom i el mateix John. També es mostren cartes i dos fragments del manuscrit de Lamia, del 1819, i algunes primeres edicions d'aquest i de l'Endymion. Darrere d'aquesta habitació hi ha la que va ocupar John Keats. Després de la mort del poeta el Vaticà va decretar que mobles, cortines i fins i tot el paper de la paret fossin cremats pel temor al contagi. Només va quedar la llar de foc. El llit que avui es pot veure va ser comprat posteriorment, és un llit de noguera italià amb un disseny de barca a letto, comú a l'època en què va viure Keats a Roma. Avui hi ha algunes vitrines amb manuscrits i retrats de Severn, a més de la màscara mortuòria del poeta, ja que al mateix matí de la seva mort es van extreure motlles de la cara, mans i peus. Severn va emprar la màscara per fer un retrat pòstum del poeta llegint a Wentworth Place. Aquest va ser enviat al seu editor a Londres, John Taylor. Entre 1886 i 1891 es van fer una sèrie de motlles en guix blanc, un dels quals s'exposa a la National Portrait Gallery de Londres. I allà, a Londres, la casa on va residir al llarg de quatre anys a la part baixa del parc de Hampstead Heath, és també actualment un museu, de cap de setmana, que obre de divendres a diumenge. Està situada a l'inici de la que llavors es deia John Street i avui és Keats Grove.
Keats encara tenia vint-i-cinc anys quan la tuberculosi el va vèncer. Era el 23 de febrer de 1821. Va ser enterrat al cementiri protestant de Roma on en el seu epitafi es pot llegir la frase: “This graves contains all that was mortal of a Young English poet who on his death bed, in the bitterness of his heart at the malicious power of his enemies desired this words to be engraven on his tombstone: Here lies one whose name is writ in water. 24 February 1821” ("Aquesta tomba conté tot allò que era mortal d'un jove poeta anglès qui, en el seu llit de mort, en l'amargor del seu cor davant el poder maliciós dels seus enemics desitjava que aquestes paraules quedessin gravades a la seva làpida: Aquí es troba un el nom del qual està escrit en l’aigua. 24 de febrer de 1821”. La frase que Keats desitjava que figurés a la seva tomba fa referència a un poema de Gai Valeri Catul: “Sed mulier cupido quod dicit amanti, in vento et rapida scribere oportet aqua” (“Més el que diu la dona al seu amant apassionat, al vent i l'aigua veloç convé escriure-ho”).
© J.L.Nicolas
