La Col·lecció Farnese
El Museo Archeologico Nazionale di Napoli (MANN) conserva i exposa una de les col·leccions d'escultura antiga més grans que es va formar durant el Renaixement, vinculada a la família d'Alessandro Farnese (1468-1549) qui va ser el Papa Paolo III i dels seus nebots, els ducs de Parma.
L'origen de la col·lecció es remunta a l'inici de les obres de la basílica de Sant Pere, al Vaticà, i a la construcció dels palaus de la família del Papa, ja que es van emprar com a pedrera els fòrums romans i les ruïnes de les termes de Caracal·la. Les excavacions van treure a la llum nombroses estàtues de marbre, les quals, sense cap pudor, van passar a formar part del patrimoni de la família Farnese a Roma, decorant el palau Farnese, al costat del Campo di Fiori, el de la Madama – per Margarida d’Àustria -, Villa Angelina i els jardins dels Horts Palatins, a l'antiga Domus Tiberiana que tenia vistes sobre la basílica de Majenci i els vells fòrums romans, coneguts al segle XVI com a Campo Vaccino, el camp de vaques. Donacions i ulteriors adquisicions van ampliar la col·lecció ja al segle XVI i encara més al segle següent de la mà del cardenal Ranuccio. Al segle XVIII la col·lecció va passar als Borbons, a Carles III de Borbó qui estava al tron del Regne de Nàpols des de 1734; les mansions i palaus dels Farnese, a Roma, es van veure buidats de les seves col·leccions estatuàries, els marbres romans van arribar al rei de Nàpols per herència de la seva mare Elisabetta Farnese juntament amb altres col·leccions diverses de numismàtica, pintura, llibres i manuscrits, entre altres adquisicions. Avui més de tres-centes escultures es troben al MANN a més d'un altre centenar de peces que estaven disperses en altres fons. Ara forma l'anomenada Col·lecció Farnese.
La col·lecció ocupa una trentena de sales del que va ser Palazzo degli Estudi, Palau dels Estudis de Nàpols, originalment unes cavallerisses del segle XVI que es van adaptar per acollir la seu de la universitat. Quan aquesta va ser traslladada el 1777, l'edifici va ser restaurat i es va modificar per albergar el Museu i la Biblioteca Reial. Des de mitjan segle XX és el Museu Arqueològic, el qual acull moltes de les troballes i pintures obtingudes a les excavacions de Pompeia i Herculà, més altres col·leccions estatuàries procedents de Càpua, posseeix una secció epigràfica, una d'antic art egipci i una altra dedicada a la Magna Grècia.
Pel que fa a la Col·lecció Farnese, a la sala I hi ha els relleus de l'Hadrianeum, el temple dedicat a l'emperador Adrià al Camp de Mart, els marbres de la Domus Flavia, les estàtues dels presoners dacis, les d'Apol·lo amb la lira, una composta per dos tipus diferents de marbre: pòrfir i marbre blanc. Aquesta, la sedent i bicolor, va ser coneguda com a Roma Triomfant; l'altra va ser esculpida en basalt. Entre les sales II a la IV s'exposen peces procedents del Palau Farnese de Roma: Dionís de nen, Ganimedes i l'àliga, Eros, Antínoo, Pa i Dafne i els tiranicides Harmodi i Aristogitó, els quals, l'any 514 a.C. van assassinar al pisistràtida Hipias. Les estàtues originals - aquesta és una còpia d'època romana, del segle II -, obra dels escultors grecs Critias i Nesiotes, va ser robada pels perses durant el saqueig d'Atenes de l'any 480 a.C.
A les sales V i VI les escultures corresponen a la temàtica de déus i figures mítiques, on destaquen les peces de l'Artemisa d'Efes, d'alabastre i amb les mans, peus i cap de bronze, i Eros amb un dofí, que en va decorar una font.
A les sales que corresponen a les troballes dels Horts Farnesians del Palatí, que dominaven la vall dels fòrums, es poden admirar les estàtues de marbres bicolors d'Isis i Fortuna, també la d'Asclepi i diferents peces d'Afrodita-Venus a les versions púdica, anadiomena o la diodalsa o ajupida, que van dominar la concepció grega de la deessa.
De l'espoliació de les Termes de Caracal·la, al turó Aventí, van aparèixer algunes de les peces monumentals més destacades. Les termes, que van tenir unes colossals dimensions, estaven decorades amb revestiments policroms de marbre a les parets, els terres estaven pavimentats amb grans mosaics i, per descomptat, hi va haver nombroses estàtues, almenys un centenar i mig, que van ornar les instal·lacions termals. D'aquí procedeixen el monumental Hèrcules Farnesi, estàtua atribuïda al grec Glykon, encara que aquesta sigui una còpia romana del segle II, que el mostra dret, nu en repòs, recolzat sobre la clava i la pell de lleó i, a la mà dreta, a l'esquena, sostenint una poma, la qual cosa suggereix que ja havia conclòs el treball de les pomes de les Hespèrides; i el colossal conjunt escultòric del turment de Dirce, conegut simplement com el Toro Farnesi. Dirce, casada amb l'usurpador del tron de Tebes, Lico, va dedicar temps i esforços a maltractar la neboda d'aquest, Antíope. Antíope va aconseguir escapar i va donar a llum els seus dos fills: Anfió i Zeto. Quan aquests van ser grans van venjar la seva mare lligant Dirce a un brau que la va arrossegar fins a la mort. El conjunt escultòric pesa més de vint-i-quatre tones i fa més de quatre metres d'alçada i tres de costat.
Altres sales contenen les col·leccions de retrats d'emperadors romans, on destaca el bust colossal d'Antoní Pius, altres bustos de filòsofs i escriptors grecs, escultures femenines i masculines de cos sencer que corresponen a personatges privats, a més d'alguns sarcòfags esculpits.
© J.L.Nicolas
