La Perla del Sahel

2020-04-30 10:42

La plaça de Farhat Hached reparteix una mica el trànsit humà de la ciutat. Envia a uns cap a l'estació on prendran un tren cap a la veïna Monastir o més lluny i, en direcció oposada, cap a Tunis. Altres esperen el canvi de semàfor per accelerar cap a les platges del nord o Port el Kantauri i encara queden els qui, sense presses, dirigiran els passos cap als carrerons de la medina de Susa, la perla del Sahel.

En aquest cas el Sahel no és l'estepa subsahariana, sinó que és el nom amb què es coneix la regió central i costanera de Tunísia. A Susa, com per la resta de la regió van desfilar successivament fenicis, romans, vàndals, romans de l'orient bizantí i àrabs. Susa va ser Hadrim pels cartaginesos i Hadrumetum per a Roma.

Tornant a la plaça de Farhat Hached, a uns passos d'ella, una altra plaça, més petita, la dels Màrtirs, dóna accés a la Gran Mesquita i al ribat. La situació de la mesquita és atípica, ja que generalment es troben al centre de l'entramat urbà. També és atípic que no tingui minaret, malgrat la senzillesa manifesta de l'arquitectura aglàbida. La crida a l'oració es feia des de la torre del ribat. La raó de tal excentricitat rau en el seu origen, va ser fortificació abans que oratori i des del seu emplaçament defensava també el port i les drassanes, des de les quals van salpar al segle IX els navilis dels aglàbides que van partir a la conquesta de Sardenya, Malta i Sicília.

El sol vespertí tenyeix de carmesí els murs del ribat, una de les fortaleses monàstiques més ben conservades del país. Al voltant del pati central es distribueixen les cel·les que van ocupar els creients i una escala en espiral porta fins a dalt del nador, la torre sentinella que avui serveix per intuir els ànims de la ciutat. Les muralles de la medina només es troben a faltar en aquesta cantonada, que va patir un bombardeig durant la Segona Guerra Mundial, la resta es conserva en unes admirables condicions. Al segle VII les tropes àrabs d’Uqba Ibn Nafi van arrasar les defenses de l’Hadrumet bizantina que els aglàbides aixecarien de nou. De les vuit portes originals encara n’hi queden quatre, Bab el Gharbi, Bab el Jerid, Bab al Khabli i Bab al Finge, la porta de la fulla. Va merèixer aquesta apel·lació durant els primers anys del protectorat francès quan es va instal·lar davant una guillotina. A l'extrem oposat de la medina i a la seva zona més elevada està la Kasbah, la fortalesa palatina que protegia el recinte emmurallat. Avui acull el Museu d'Arqueologia de Susa.

Al mig, entre els tortuosos traçats de la medina, s'ensumen les espècies que es barregen després amb el falàfel, els kebabs o el xai. S’ensuma el comí molt i el coriandre, la cúrcuma i l’anís; els xavals van carregats arrossegant carretons que els superen en alçada per distribuir les mercaderies que després penjaran en algun comerç de roba o en alguna botiga d'instruments de cuina. Alguns d'aquests socs es perllonguen en estrets carrers que tenen l'avantatge d'estar coberts, a l'abric del sol i de la pluja, immunes al trànsit rodat que aquí no té cabuda simplement per una qüestió de dimensions.

Entre aquests mateixos carrers hi ha la zouia de Zaqqaq, amb un minaret octogonal propi dels otomans. Aquest mausoleu es completa amb una mesquita pròpia i la madrassa, l'escola alcorànica. Segons la tradició local el nom correspon a l'erudit marroquí Ali Ibn Kasim al Zaqqaq, mort a Fes el 1506, tot i que diuen que també és possible que el nom respongués al d’Abou Jaafar Ahmed al Zaqqaq, un erudit local menys conegut que va viure al segle IX. També es percep en els voltants la curiosa cúpula estriada amb un fris en ziga-zaga de Kalat el Koubba, un edifici que es va emprar com a funduk, fonda, per a transeünts i que avui acull el petit Museu d'Arts i Tradicions Populars. Un altre petit museu privat a la rodalia és Dar Essid, situat a la rue des Remparts, en una de les cases més antigues de la ciutat. Construïda l'any 928, el museu recrea ara les condicions de vida d'una acomodada família àrab del segle XIX. Un pati enrajolat amb ceràmica andalusa distribueix les entrades a les cambres. Al pis superior un cafè ofereix un esplèndid panorama de la població, des de la Kasbah fins al port.

Deixant enrere la medina, s'estén la moderna Susa amb el trànsit que poc ha d'envejar al de Tunis capital. El passeig Hadi Chaker, al costat de la platja de fina sorra de Boujaffar és als suaus capvespres tunisians un constant anar i venir de gent entre els aromes de cúrcuma i comí, el nou perfum de l'antiga Hadrumetum.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotografies