La Vall de l'Hepatitis
A l'oest de la capital, Katmandú, i geogràficament al centre del Nepal, Pokhara s'ha convertit en escala gairebé obligada per les expedicions de muntanyencs que es dirigeixen cap als cims de l'Annapurna però també ha aprofitat el seu llac, el Phewa, per a promocionar activitats relacionades amb el turisme. Gaudeix d'un clima subtropical a pocs quilòmetres dels cims més alts de l'Himàlaia, però no fa molts anys el lloc era conegut com la Vall de l'Hepatitis.
Hi va haver un temps en què arribar a Pokhara no era fàcil, i fins i tot malgrat això era etapa d'una important ruta comercial entre el Tibet i l'Índia, quan formava part del Regne de Kaski, un dels vint i quatre regnes del Nepal, fins que el 1786, el rei Prithviayan Shah, del Regne de Ghorka, els va unir. A l'hivern, quan havien d'abandonar les muntanyes, arribaven les caravanes de mules des Mustang i els portadors que venien de Butwal. Aprofitaven la trobada per comerciar en un clima més amable. El primer vehicle, un carro amb rodes per ser tirat per bous, no va aparèixer a la vall fins a la dècada dels cinquanta, i paradoxalment va ser portat en avió.
La primera carretera que va arribar a la ciutat la va enllaçar amb Katmandú. Era 1968 i la van anomenar Siddhartha Highway. Coincidia amb els dies àlgids de Freak street a la capital. Tot i així els dos-cents quilòmetres de trajecte no es completaven en menys de vuit hores sobre atrotinats autocars. No era estrany que a causa d'una avaria, el conductor, després de passar el temps necessari sota el motor furgant en les seves intimitats retirés una peça i s'anés amb ella a la recerca d'un recanvi... i que no tornés fins al dia següent per fer la reparació. El passatge podia optar entre dormir en el seient o tombar-se tranquil·lament sobre l'asfalt.
© J.L.Nicolas
