L'Últim Far de Roma

2013-08-22 19:38

Des del mirador hi ha una excel·lent panoràmica. Cap avall l'herba, sempre verda, queda a 68 metres i, sobre aquesta una gran rosa dels vents situa l’indret. El mar trenca contra les roques més avall, a 106 metres. Cap a llevant i al fons es veuen Cap Prioriño i l'entrada a la ria de Ferrol. Més properes, les boques de les ries de Betanzos i de la Corunya i, gairebé a tocar, Punta Herminia. A ponent la cala de Orzón, la platja de Riazor i, al sud, la ciutat.


Segons la llegenda, una escrita en el segon llibre del Leabhar Ghabhála Érenn, o Llibre de les Conquestes, des de la torre construïda per Breogan en l’aleshores recent fundada Brigantia també s'hauria de veure, si les condicions climàtiques ho permetien, una terra verda. Una terra verda anomenada Erin, Eire o Irlanda, la qual va albirar Ith, fill de Breogan, nét de Gaedel Glas i de l'egípcia Scotta. Ith va navegar cap a ella per conquistar-la i allà va ser assassinat. Els fills del seu nebot Mil, en venjança, sotmetrien l'illa verda. O, dit d'una altra manera: els irlandesos són descendents de Galícia, per tant el irish stew seria una variant del brou gallec.

Una altra llegenda, recollida tant per Alfons X el Savi en la Crònica General, com pel cardenal del Hoyo, el 1608, esmenta que Gerió, el tirà rei de Brigantium, va ser vençut per Hèrcules, qui sobre la seva tomba va aixecar una torre que va coronar amb una torxa.

Més proper a la realitat hi ha el fet que l'avui anomenada Torre d'Hèrcules va ser construïda pels romans a finals del primer segle de la nostra era, entre l'època de Neró i la de Vespasià, per guiar la navegació fins al port de Brigantium, convertint-se, amb el pas dels segles, el far en actiu més antic del món i un dels més ben conservats de la Roma Imperial. Al peu de la torrassa es va trobar una pedra de silleria amb la inscripció llatina: MARTIAVG.SACR.G. SEVIUSLVPVSARCHTECTVSA ENSIS LVSITANVS EX VO, (Consagrat a Mart August, Cayo Servi Lupo arquitecte de Aeminium a Lusitània, d'acord amb el seu jurament), pel que es creu que podria correspondre al constructor del far.

Llegir més en edició impresa o e-Book

© J.L.Nicolas