Notte a Burano

2019-05-24 09:16

La nit canvia radicalment l'aspecte de Burano, amb l'últim vaporetto que torna cap a Venècia desapareixen els visitants que havien omplert alguns dels seus carrers al llarg de tot el dia, els que passejaven observant curiosos els aparadors que ofereixen les tasques de merletto, els que han provat les buranelli, les galetes típiques de l'illa, en forma de rosca o de ‘s’, els que no han tret un ull de la càmera o del telèfon, només falten els que, despistats, han estat a punt de caure a les fredes aigües d'algun canal.

 Els comerços tanquen i les poques figures que quedaven pel carrer comencen el camí de tornada a casa, resta alguna ànima impenitent a l'únic bar intentant retardar una apagada més o menys generalitzada. Els reflexos sobre l'aigua es transformen, desapareixen els vívids colors que caracteritzen l'illa i aquests es converteixen en tímides llums que tot just il·luminen les portes dels habitatges o els passatges buits. Suggereixen l'abraçada d'una boira onírica que, a l'hivern, pretén cobrir fins i tot l'exagerada inclinació del campanar de San Martino. El ressò dels passos, remet al d'algun delinqüent que intenta perpetrar un crim ignot emparat en la foscor, tot i que no hi ha ningú contra qui atemptar llevat d'un mateix, però l'aigua està massa freda i es fa tard, fins i tot per als noctàmbuls. (Cal no oblidar que ja són les vuit). A dos quarts de vuit de la tarda ja no queda cap comerç obert, tampoc els restaurants, llevat d'un, irreductible, que acull els últims gots dels clients locals. Al bar les tres cambreres, que en el seu uniforme negre semblaven tres joves vídues, recullen taules i cadires. Aviat no quedarà una ànima, fins i tot es buida la Fondamenta degli Assassini... no es podrà matar ja ni el temps.

En una paret ocre una Madonna subjecta al nen que sembla mirar fixament la llum d'un fanal, a la façana de San Martino perviu la flama, elèctrica, que homenatja perpètuament als morts a la Gran Guerra, la pàtera amb el lleó alat de Sant marc, al costat de la porta on va estar l’Uffici Comunale di Burano, mostra l'evangeli obert: PAX TIBI MARCE, EVANGELISTA MEVS.

I, així i tot, les nits es tenyeixen, esvaint-se, en els mateixos colors de cada façana, lleument, amb l'austeritat que proporciona l'escassa visibilitat, suggereixen records aliens, de desconeguts, que es manlleven durant un moment per alimentar la imaginació. Burano, de nit, es tanca entre les ombres de la llacuna, forjant la matèria amb la qual es fabriquen els somnis.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotografies