Un Nom Interminable

2018-08-10 10:29

Creuat el pont de Britannia, un dels dos que creuen l'estreta franja de mar que separa l'illa d’Anglesey, o Ynnis Món, de Gal·les, s'arriba a una població coneguda no pels seus monuments, bàsicament no en té, ni per la seva església de Saint Mary ni per cap atracció turística imaginable, com la columna del Marquès d'Anglesey, magnífic turó de vint metres d'alçada erigit en memòria del valor del primer marquès, Henry Paget, a la batalla de Waterloo, sinó per la longitud de seu nom impronunciable: Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch.

Significa: Església de Santa Maria en el forat de l'avellaner blanc, prop d'un remolí ràpid i l'església de Sant Tisili, prop de la cova vermella. Ni més ni menys. Tres mil habitants hi són censats sense voler imaginar el seu propi gentilici. Encara usen abreviacions: Llanfair PG o Llanfairpwll, més assequibles tant a cau d'orella humà com a la casella corresponent de qualsevol formulari o document en què hagin de declarar el domicili.

Però no sempre va ser així. Llanfair Pwllgwyngyll, com originalment es deia, va ser un petit assentament rural on, el 1563, habitaven 80 ànimes en setze morades. El 1801 ja eren 385 les persones que ocupaven 83 cases. La construcció de la carretera i del pont Britannia, a principis de la dècada dels cinquanta del segle XIX, va alimentar el creixement de la població. Amb l'arribada del ferrocarril, que des Chester travessava Anglesey per concloure la línia a Holyhead, la ciutat es va expandir al voltant de la nova estació, que va atreure a comerciants i artesans. La modernitat va portar també l'oficina de Correus, un parell d'escoles, un hotel, una fàbrica de cervesa i una dotzena de pubs.

Amb el desenvolupament de la vila també van arribar idees, i un comitè local va proposar que per atraure la curiositat del passatge que circulava pel tren i animar-lo a parar a la població es modifiqués el topònim. No es coneix del cert a qui se li va acudir prolongar-lo fins aquest extrem, però va funcionar. I continua funcionant perquè els visitants s'acosten principalment a l'estació ferroviària per fotografiar-se davant el cartell de l’interminable nom. En un dels cartells, al costat de la tanca blanca, sota el nom de la població està escrita una pronunciació aproximada en anglès. En un altre està retolada la traducció del seu significat del gaèlic a l'anglès. Al costat de l'estació un gran supermercat té tanmateix el nom i òbviament ven tota mena de records relacionats amb l'interminable gentilici: imans, postals, encenedors i bolígrafs, tovalloles... La gent va i ve, mentre, davant algú apura una pinta a la terrassa del Penrhos Arms, la patrulla de policia passa davant dels ultramarins i Tlysau'r Briddas oferta vestits de núvia.


Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch té, com és de merèixer, el topònim més llarg d'Europa i un dels més llargs del món. Però també té una severa competència. El 2004, una altra població gal·lesa va pretendre canviar el nom per protestar contra el pla de construcció d'una estació eòlica a la rodalia: Llanfynydd va voler transformar-se en Gorsafawddacha'idraigodanheddogleddollônpenrhynareurdraethceredigion, “L'estació de Mawddach i la seva dent de drac al nord de la carretera de Penrhyn a la platja daurada de la badia de Cardigan”. Gràcies a Déu no es va fer oficial. El servei de Correus encara ho agraeix.

Però Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch no és el topònim més exagerat que hi hagi al món. Hi ha aberracions fonètiques interminables com el nom complet de la capital tailandesa Bangkok: Krungthepmahanakonbowornratanakosinmahintarayudyayamahadiloponoparatanarajthaniburiromudomrajniwesmahasatarnamornpimarnavatarsatitsakattiyavisanukamphrasit, o “La Gran Ciutat d’Àngels, de Joia Eterna, Impenetrable del Déu Indra, la Magnífica Capital del Món dotada amb Nou Gemmes Precioses, la Ciutat Feliç, que abunda en un colossal Palau Reial que s'assembla al domicili diví on regnen els Déus reencarnats, brindada per Indra i construïda per Vishnukam”, o el nom d'un turó a la Badia de Hawke, a Nova Zelanda, que figura en el llibre Guinness com el topònim més llarg de l'orbe conegut:

Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu, que en maori significa “La cimera del turó on Tamatea, l'home amb els genolls grans, l'escalador de les muntanyes, el devorador de la terra, que va vagar pels voltants, va tocar la flauta per a la seva estimada”. Indubtablement romàntic.


El nom de la vila gal·lesa, que no tornaré a escriure, també va fer figurar a uns mots encreuats en el llibre Guinness dels rècords. La definició proposta era un acrònim en el seu original anglès: Giggling troll follows Clancy, Larry, Billy and Peggy who howl, wrongly disturbing a place in Wales, “un follet somrient perseguint Clancy, Larry i a Peggy udolant, molestant erròniament un lloc de Gal·les”. Ignoro si tenia premi, però segur que ho mereixia.

© J.L.Nicolas

 

Veure mes fotografies