Van Gogh a Arle
La relació del pintor holandès amb Arle va ser peculiar i productiva. Sobretot productiva. Tant sols en el període que va passar a la ciutat va concloure tres-centes teles, esbossos i dibuixos. Va ser l'etapa més prolífica i de major qualitat en la seva curta carrera. A Provença hi buscava la llum i la va trobar.
Vincent va baixar del tren el dilluns 20 de febrer de 1888, va caminar alguns passos per la rue de Stalingrad fins arribar a la place de Lamartine. Quan la va travessar va enfilar la rue de la Cavalerie. Al número 30 es va aturar. Va ser el primer lloc que va trobar per reposar i allotjar-se, l'Hotel Restaurant Carrel, a cinc francs diaris, una xifra excessiva per a la seva economia sinó hagués estat per l'ajuda del seu germà Theo. Feia fred, era hivern a Arle: : il y a partout au moins 60 centimétres de neige de tombée, et il en tombe toujours. (Hi ha per tot arreu almenys 60 centímetres de neu caiguda, i segueix caient.)
Al principi comença pintant ametllers, tot inspirat per l’estil japonès. Quan comença a sortir explora la ciutat i els voltants. Al març troba unes bugaderes al costat d'un pont llevadís. Instal·la el seu cavallet i es posa a treballar. La tela s'acabarà anomenant Le Pont de Langlois aux Lavandières que descriu al seu germà: c’est un pont-levis sur lequel passe une petite voiture, qui se profile sur un ciel bleu… (És un pont llevadís sobre el qual es perfila un petit cotxe contra el cel blau...)
Entre març i maig, a més de pintar infatigablement, troba temps per llegir a Daudet, a Zola, a Balzac i a Víctor Hugo. Realitza retrats dels clients del bar als que convida a una copa perquè posin. Fa amistat amb la família Roulin, als que també retrata. Continua albergant la idea de crear un taller per a un col·lectiu de pintors. Per a això segueix en contacte amb Paul Gauguin, qui en aquells dies vivia a Pont-Aven, a Bretanya, i amb Émile Bernard. Al maig lloga la casa del número 2 de la place Lamartine, prop de l'hotel on habita. I escriu a Theo: J’ai loué un atelier, maison entière a 4 pieces (fr. 180 per an). (He llogat un taller, la casa sencera de quatre habitacions (180 francs a l'any). És la cèlebre casa groga que, per descomptat, plasma en una tela i en la que conviurà amb Gauguin durant dos mesos a la tardor.
El seu record segueix viu, molt viu, a Arle. L'ajuntament ha dissenyat un circuit per recórrer els llocs on el pintor holandès va plantar el cavallet. Està marcat per la que sembla ser la seva figura caminant i carregat amb els estris. Davant de cada lloc emblemàtic hi ha un panell amb una còpia de la tela i una breu explicació. A la plaça Lamartine ja no existeix el número dos, ni l'edifici, que va ser destruït durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Seguint per l'avenue de Stalingrad, en direcció a l'estació ferroviària, és a dir en sentit invers al que va recórrer Van Gogh al febrer de 1888, es troben alguns edificis que, amb l'excepció del color de la façana, no deixen de recordar la casa groga. El pont de Langlois ha estat reconstruït i canviat de lloc sobre el canal d'Arle a Bouc, però segueixen apareixent pintors aficionats i turistes japonesos. A la plaça del Fòrum, el cafè de nuit segueix sent groc, potser en excés. Ara es diu Cafè Van Gogh, està freqüentat per visitants japonesos que pregunten com està fet el Daube de Taureau o el poulet a l'Arlésienne que anuncien al menú. L'Hôtel Dieu s'ha transformat en l'Espace Van Gogh, s'ha recompost el seu jardí i ha inaugurat una flamant mediateca.
I en el 35 de la rue Dr Fanton s'ha instal·lat la Fundació Van Gogh, inaugurada l'abril del 2014, exposa dibuixos originals i tracta aspectes detallats de l'obra de Vincent Willem Van Gogh.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
