Creus, Cruceiros i Calvaris

2012-11-27 17:30

Entre la boira s'entreveuen, a manera d'aquella famosa coreografia de Michael Jackson plena de zombis, lloses i làpides que esquitxen arreu la superfície del cementiri. Encara grallen els corbs sobre una de les reixes que delimiten l'espai mentre les últimes llums del dia permeten entreveure una gran creu que emergeix i es destaca entre altres. No és una creu comuna. Més aviat és descomunal pel seu volum. A la incipient penombra s'aprecien seus relleus sobre la superfície gravada, a l'anvers i en els laterals. A les illes britàniques en diuen simplement creus altes, High Crosses.


La propagació del cristianisme a les costes occidentals d'Europa, l'Atlàntic d'arrels celtes, va propiciar, en el marc de la divulgació del discurs religiós i de la seva expansió territorial, la construcció de multitud d'edificacions religioses: esglésies, abadies... i també d'elements simples com senzilles creus, l'expressió icònica més concisa de les creences cristianes. Aquestes es van emprar per delimitar parròquies o assenyalar camins. Al costat de monestirs o catedrals, assenyalaven, de vegades ostentosament, la importància d'aquests.

Des de les ries gallegues als fiords escandinaus, passant per les dues Bretanyes, les costes de Armòrica i Normandia, Alba i Hibernia, es van multiplicar en nombre. La morfologia que van adoptar les creus a Irlanda, amb un cèrcol sobreposat a la intersecció, es creu que va ser introduïda per Sant Patrici durant els temps de l'evangelització, incorporant el signe cristià a un cercle solar pagà. Encara que, tenint en compte una consideració més prosaica, també és possible que l'ús del cèrcol fos un simple recurs per assegurar l'estabilitat de la pedra. Es pensa, així ho testificava Sant Adomnán, abat de Iona, al segle VIII, que anteriorment aquestes creus monumentals s'havien erigit en fusta. Amb el pas del temps la senzillesa en el disseny es va complicar amb motius geomètrics entrellaçats, evolucionant a elaborades i riques ornamentacions amb representacions figuratives inspirades en episodis de les escriptures. D'aquesta manera es dirigien amb finalitats didàctiques i de proselitisme a un públic fonamentalment illetrat.

Les Scriptures Crosses, són autèntics sermons tallats en pedra, on se succeeixen escenes de la vida de Crist i passatges dels Testaments. L'obra mestra del gènere es troba en Monasterboice, al comtat irlandès de Louth, al nord de Dublín. Al costat de les ruïnes del monestir fundat per Sant Bhuithe al segle VI es troben dos de les creus més espectaculars. La Tall Cross o West Cross, de principis del segle X, amb els seus gairebé set metres és la més alta d'Irlanda. No obstant això la màxima expressió està en el seu veïna meridional, la South Cross, la més profusament decorada que s'ha conservat fins avui i que conté el més ampli corpus d'escultures bíbliques de tot Europa. És la creu de Muiredach, coneguda així per la inscripció que hi ha a la seva base on es pot llegir Or DO MUIREDACH LES NDERNAD IN CHROS, sol·licitant una oració per l'artífex. Es creu que Muiredach podria haver estat el bisbe Muiredach Mac Domhnall, mort a Monasterboice al 923, o un rei mort unes dècades abans, de nom Muiredach Mac Cathail. La gran creu gairebé arriba als sis metres d'altura i està completament tallada en les seves quatre cares subdividides en panells en els què participen 124 personatges. Curiosament només quatre són barbuts: Adam, Caín, Moisès i Saül. I només un té el cap cobert: Goliat. La part superior té un doble teulat inclinat sobre el que sembla una petita casa. Possiblement simbolitza un reliquiari. El panell mitjà de la cara oriental representa, mitjançant la participació de quaranta-cinc figures, el Judici Final, amb Jesucrist al centre agafant amb la mà dreta un ceptre i amb l'esquerra la creu de la resurrecció. Sobre el seu cap un au fènix. A sota, una inusual escena mostra a Sant Miquel pesant una ànima en una balança mentre el diable intenta inclinar-la al seu favor. Gairebé a la base, Eva ofereix la poma a Adam mentre al seu costat Caín assassina a Abel.

Altres dels exemples més refinats es conserven a l'antic monestir de Clonmacnoise, a Offaly. La Cross of the Scriptures, o King Flann Cross, tallada d'un sol bloc de pedra arenisca entorn del segle X, arriba a poc més de quatre metres d'altura. Les inscripcions, OR DO COLMAN DORRO...CROSSA AR RIG FL.AND, sol·liciten una pregària per Flann Sinna, un antic rei irlandès i per Colman, qui va encarregar la creu. Prop d'aquesta es troben la South Cross on Crist està flanquejat per Longinus, el llancer, i per Stephaton, el portador de l'esponja. De la septentrional North Cross, només queda el fust. Les creus autèntiques es conserven actualment protegides en el museu que s'ha habilitat al centre de visitants. A l'exterior s'han instal·lat unes rèpliques perfectes en els emplaçaments originals.

A Glendalough, la què es coneix com Creu de Sant Kevin data dels segles VI o VII. La llegenda diu que qui la pugui abraçar veurà complerts els seus desitjos. Kells, famosa pel seu evangeli il·lustrat que s'exhibeix al Trinity College de Dublín, alberga cinc grans crucifixos. Als voltants del monestir la Creu del Sud mostra en la seva base la inscripció PATRICII ET COLUMBE CR(UX), Creu de Sant Patrici i de Sant Columba. Mostra un tema recurrent en les creus medievals irlandeses: Adam i Eva al paradís terrenal i a Caín ultimant al seu germà Abel. La Market Cross, probablement la més famosa de Kells, va ser reubicada recentment sota una coberta en una dependència municipal. Anteriorment estava en una cruïlla al centre de la població i havia protagonitzat, involuntàriament, algun incident de trànsit. Propera a la ciutat de Sligo, i propera a la tomba del poeta William Butler Yeats s'alça la creu de Drumcliffe, del segle IX. Allà figura Daniel amb els lleons i Crist en la glòria. Més al sud, al comtat de Clare, la població de Kilfenora havia posseït fins a set creus ornamentals. Completes queden tres, cobertes per una estructura a l'interior de les restes de la nau del monestir. La més gran, la Doorty Cross, representa un bisbe, probablement el fundador del monestir.

A Gran Bretanya encara queden mostres destacables, tot i que la major part dels crucifixos fossin destruïts per iconoclastes en temps de la Reforma. Resten la creu de Sant Piran a Perranporth, Cornwall, o la de Lindisfarne a Northumbria, i a Escòcia les de Saint Martin a l'abadia de l'illa de Iona i la de Kildalton, a Islay. Aquesta última és la que s'ha conservat en millors condicions, potser per la seva proximitat a tres de les millors destil·leries escoceses. Kildalton prové del gaèlic Cill Daltain, en referència a Sant Joan Evangelista. Va ser llaurada en un monòlit a la segona meitat del segle VIII. Encara a Escòcia han arribat fins als nostres dies les de Kilbride, Saint Terran’s, Eileach an Naoimh, Bainahard i Clanamacrie, algunes exhibides al Museu Nacional d'Escòcia a Edimburg. A Gal·les, la creu de Carew, en les rodalies del castell del mateix nom mostra una inscripció que revela el seu origen: MARGIT EUT. RE X.ETG (UIN).FILIUS. Rei Margitent i el seu fill Etguin. Tots dos, Maredudd i Edwin, van governar l'antic regne gal·lès de Deheubarth a principis del segle XI. Uns quilòmetres al nord, ja a la comarca de Pembrokeshire, a l'exterior de l'església de Saint Brynach, s'eleva la creu de Nevern, sovint descrita com una de les més perfectes en el seu estil, comparable només a l'esmentada de Carew i a la de Maen Achwynfan. En cadascun dels seus quatre costats té llaurats una infinitat de línies entrellaçades simbolitzant l'eternitat. A l'interior de l'església de Penmon, a Anglesey, per preservar-les de la intempèrie, es guarden dos exemplars més de creus cèltiques. Una d'elles construïda en tres blocs mostra en el seu disseny influències nòrdiques.

La tradició d'erigir crucifixos en pedra va arribar a Escandinàvia a través de les incursions normandes a les illes britàniques. Se sap de l'existència d'una seixantena a Noruega, i fins i tot n'hi ha una a Hiiumaa, Estònia, però només quatre es poden datar amb precisió gràcies a que hi havia runes víkings gravades en elles. També van ser normands qui van tallar, a l'alta edat mitjana, les pedres amb runes a l'Illa de Man hibridant els estils amb els de les creus celtes durant els temps dels Senyors de les Illes, que abastaven des les Shetland, Orcades, i Hèbrides fins a Man. Al Museu de la capital d'aquesta última, Douglas, s'exhibeix l'exemplar més refinat, tot i que només queda un fragment. A la crucifixió de Calf of Man, del segle VIII, s'aprecia un Crist encara viu, amb els ulls oberts i vestit. A la seva dreta, el llancer, en un estil similar al de les il·lustracions monàstiques irlandeses. Altres parròquies de l'Illa de Man acullen notables exemples de creus celtes, aquí, a diferència d'Irlanda, no es van emprar com a elements ornamentals, pedagògics o de prestigi, sinó funeraris. Als afores de la capital, com un enclavament d'un passat llunyà que emergeix entre el trànsit rodat, hi ha l'antiga església de Sant Brandán, Old Kirk Braddan. A l'abric de la humitat que fa créixer la molsa sobre les pedres del veí cementiri es reuneixen a l'interior les peces més valuoses. La que simplement està qualificada per una nota al peu com Celtic wheel Headed cross slab, té en el seu panell superior una representació de dues bèsties mostrant la gola a una cara humana. Es tracta d'un tema d'origen pagà que es relaciona amb les boques de l'infern. Altres interpretacions veuen a Daniel en el cau dels lleons. A l'esquerra la Thorleif Hnakki Cross difereix de la resta per la seva factura lleugerament piramidal. Aquesta és una creu normanda dels segles X o XI amb dracs escandinaus entrellaçats en el seu fust. La inscripció funerària diu: Thornleif Hnakki va fer aixecar aquesta creu en memòria de Fiac, el seu fill i nebot de Hafr. Els noms d'una generació, Thorleif i Hafr són víkings, el gentilici del fill, Fiac, és celta, prova d'una ràpida assimilació. Al nord de l'Illa de Man, a Maughold, la Crux Guriat s'identifica amb un rei irlandès, el fill del qual, Myrfyn Frych, va establir una dinastia a Gal·les. Al costat d'aquesta, en una làpida amb una creu esculpida figuren els sants coptes Pau i Antoni en el desert egipci. A l'interior de la Kirk Michael hi ha diversos exemplars més al costat d'alguns fragments, entre ells, alguns de traces escandinaves en què hi ha dracs entrellaçats com a motius destacats.


De la mateixa manera que les creus de les illes, a Galícia es va estendre l'ús d'erigir cruceiros. Segons un inventari de la Universitat de la Corunya hi ha almenys uns dotze mil. De construcció tardana respecte a les creus celtes, el seu apogeu es centra entre els segles XIV i XVII. La seva funció és la mateixa, sacralitzant llocs sospitosos d'haver albergat cultes pagans. L'existència de les rutes jacobees, a més de senyalar les cruïlles dubtoses, les hauria vinculat als calvaris bretons. El cruceiro més antic que es conserva és el de Melide, del segle XIV. El pas del temps els afegeix un caràcter dramàtic que tendeix a un marcat barroquisme en la imatgeria amb l'augment del nombre de personatges. De vegades són costejats per qui necessita guanyar indulgències per a si o per a tercers. Òbviament la figura més característica és la de Jesucrist a la creu, encara que de vegades figura geminat amb la Verge al revers, com és el cas del que es troba al costat del Convent del Carme, a Padrón. Una variant són els Petos de Ánimas, petites capelles que, aïllades o al costat d’alguns cruceiros, originalment estaven ideades per recollir donatius i almoines destinats a alleujar les ànimes del purgatori. Actualment encara es mantenen espelmes o ciris en algunes d'elles. Un doble exemple és al concello de Montederramo, a la província d'Orense. Al costat de la capella de Sant Antoni el superb cruceiro de Marrubio està flanquejat per un parell d'aquests elements, tot el conjunt data de 1778.

A la Normandia francesa i a Bretanya també hi ha algunes creus cèltiques, la de Veules-les-Roses, la de Saint Kadoù o la de Chambon-sur-Lac a Alvèrnia. No obstant això les peces més notables que s'han desenvolupat a la Bretanya francesa són els Calvaris, complexos crucifixos monumentals encaixats en capelles obertes. Segons escrivia Paul Gruyer a principis del segle passat a Les Calvaires Bretons: sur les pierres levées les plus vénérés s'érigea la Croix, afin que la même vénération confondit le nouveau symbole et l'antique croyance () a la simple Croix, et afin de rendre plus sensible à la foule la religion nouvelle qu’on lui préche, s’ajoutent bientôt, par les soins des premiers apôtres bretons, (sobre les pedres més venerades es va erigir la creu perquè la pròpia veneració confongués el nou símbol amb l'antiga creença () a la simple Creu, i per fer més sensible a la multitud la nova religió que predicaven, es van afegir ben aviat els primers apòstols bretons).

Només en el departament de Finistère hi ha censats més de tres mil cent elements patrimonials. Els complexos calvaris que es van començar a erigir a partir de mitjans del segle XV i van gaudir del seu apogeu entre els segles XVI i XVII, es construïen sobre una base d'obra generalment rectangular on s'ubicava la capella. La majoria d'autors van romandre anònims excepte algunes excepcions. Bastien i Henry Prigent, Roland Doré o Julien Ozanne són els noms d'alguns dels escultors que són coneguts, gràcies a que van deixar la seva signatura o la del seu taller. Els temes de les escenes són recurrents en tots ells. Des de l'Anunciació al Judici Final passant per la Crucifixió i la Resurrecció. Els personatges també: Herodes, tots dos lladres, Dimas i Gestes flanquejats respectivament per un àngel i un dimoni, Longinus i Stephaton, el llancer i el portador de l'esponja, la Verònica amb el Sant Sudari. També es representen personatges locals. Els sants bretons Yves, Pol Aurelien, Edern o Armel. Katel Golet, una figura femenina torturada pels dimonis a les portes de l'infern a causa d'haver estat seduïda pel diable, simbolitzant el càstig a la luxúria. Per romandre soltera, Katel va prometre casar-se només amb qui estigués disposat a ballar amb ella durant dotze hores seguides.

A San-Jean-Trolimnon la Capella de Tronoën és una de les més espectaculars i el calvari un dels més antics. Construït sobre una base de granit de Scaër i de Kersanton, de gairebé vint metres quadrats té dos frisos i tres crucifixions. En els frisos es desenvolupen 19 escenes de la vida de Crist, des de l'Anunciació fins a la Passió i la mort. Data de mitjans del segle XV. Al marge d'algunes d'elles desplaçades a causa de restauracions posteriors, les escenes se succeeixen linealment, la història sagrada es relata com en un còmic. S'ha de llegir en el sentit invers al de les agulles del rellotge seguint una espiral ascendent que condueix fins a la Pietat i, finalment, al crucifix. El discurs té un doble valor pedagògic i simbòlic.

En les rodalies de Brest es troba el més gran de tota Bretanya: el de Plougastel-Daoulas, extraordinari calvari de base octogonal flanquejat d'arcades. Cent vuitanta figures es distribueixen en vint escenes. Es va construir el 1604, en agraïment a la fi de la pesta que va assolar el país en 1598. Hi ha escenes curioses. La ja esmentada de Katel Golet. O la de l'entrada de Jesús a Jerusalem on està precedit de personatges vestits a la manera dels pagesos bretons. Als peus de Crist en la crucifixió dos Àngels recullen la seva sang en un calze, al·ludint a la llegenda del Sant Grial.

A la vall de Elorn, a la regió de Léon, hi ha el calvari de Thégonnec, on el sant homònim està representat al costat del llop que va domesticar. També està Ponç Pilat rentant-se les mans. I una Verònica amb el sant sudari entre la desena d'escenes muntades sobre l'únic fris.

La iconografia d'origen cèltic va experimentar un notable auge a finals del segle XIX coincidint amb la mostra d'antigues creus en l'exposició Dublin Industrial Exhibition de 1853. Quatre anys més tard Henry O'Neil publicava Illustrations of the Most Interesting of the Sculptured Crosses of Ancient Ireland, un opuscle que compendiava gravats de l'antic patrimoni irlandès. Noves creus van ser aixecades, però en aquesta ocasió només en els cementiris.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos