De Karachi a Benarés
Em vaig dirigir a l'agent de duanes per comunicar-li que ja que havia de romandre al país i coneixedor que l'article estava prohibit l’havia de dipositar a l'oficina fins recuperar-lo quan marxés. Li vaig allargar la mà amb l'ampolla de blended i per la seva expressió semblava haver vist el mateix diable. Va baixar la mirada cap a la ampolla, va tractar de tancar els ulls sense parpellejar i nerviosament va entrar i va sortir del petit habitacle per comunicar-me que havia de dirigir-me a un altre funcionari en un despatx proper. Vaig seguir les seves amables indicacions i vaig anar cap allà ampolla en mà.
El segon funcionari es va comportar d'una manera encara més espantadísa que el primer. No va sortir corrent perquè estava paralitzat per la por. Nerviós però encara amablement em va indicar el camí per trobar el funcionari de duanes al càrrec d'aquests delicats afers. El procés es va repetir dues vegades més. Durant el temps que havia invertit en la inútil gestió podia haver acabat el contingut de l'ampolla. A més era un blended barat comprat en un duty free de Dubai L'últim funcionari visitat va suggerir, també amablement la direcció del despatx correcte, que un cop visitat gairebé tot l'aeroport de Karachi, va resultar ser l'oficina del primer interlocutor. Semblàvem vells amics. Final i sàviament va suggerir guardar l'ampolla a la motxilla i marxar com si no hagués passat res.
Més enllà de l'episodi del whisky girovag, i més enllà del desert del Thar, s'estén el Rajasthan, la terra dels rajputs, els trenta-sis clans de fills de reis, descendents de Rama i de Krishna, que un cop van dominar el nord de l'Índia. Per les seves carreteres circula tota mena de vehicles, fins i tot precaris carros tirats per dromedaris.
Jaipur, la ciutat de pell rosada sembla tenyida de safrà i d'espècies, tancada rere una muralla accessible per set portes. Jaipur és una ciutat relativament recent. La va ordenar construir Jai Singh II el 1727, durant l'apogeu de l'Imperi Mogol. Príncep erudit va concebre la ciutat com un ens animat. Les seves set portes simbolitzen els cinc sentits més l'esperit i la persona. Al centre del recinte emmurallat s'aixeca el palau de la ciutat, un vast conjunt d'estances, jardins, patis i temples. A prop hi ha el Hawa Mahal, el palau dels vents. La seva elegant i particular façana, també rosada, és una curiosa barreja d'elements arquitectònics hindús i mogols, plena de semicúpules i més de mig miler de finestrals, a través de les gelosies s'ocultaven les mirades inescrutables i curioses de les princeses rajput. Al davant, al costat del Johari basar, s'amunteguen els rickshaws tirats a cop de pedal esperant pacientment un viatger a qui transportar.
© J.L.Nicolas
