De Karachi a Benarés

2013-03-25 10:18

Em vaig dirigir a l'agent de duanes per comunicar-li que ja que havia de romandre al país i coneixedor que l'article estava prohibit l’havia de dipositar a l'oficina fins recuperar-lo quan marxés. Li vaig allargar la mà amb l'ampolla de blended i per la seva expressió semblava haver vist el mateix diable. Va baixar la mirada cap a la ampolla, va tractar de tancar els ulls sense parpellejar i nerviosament va entrar i va sortir del petit habitacle per comunicar-me que havia de dirigir-me a un altre funcionari en un despatx proper. Vaig seguir les seves amables indicacions i vaig anar cap allà ampolla en mà.

El segon funcionari es va comportar d'una manera encara més espantadísa que el primer. No va sortir corrent perquè estava paralitzat per la por. Nerviós però encara amablement em va indicar el camí per trobar el funcionari de duanes al càrrec d'aquests delicats afers. El procés es va repetir dues vegades més. Durant el temps que havia invertit en la inútil gestió podia haver acabat el contingut de l'ampolla. A més era un blended barat comprat en un duty free de Dubai L'últim funcionari visitat va suggerir, també amablement la direcció del despatx correcte, que un cop visitat gairebé tot l'aeroport de Karachi, va resultar ser l'oficina del primer interlocutor. Semblàvem vells amics. Final i sàviament va suggerir guardar l'ampolla a la motxilla i marxar com si no hagués passat res.


Més enllà de l'episodi del whisky girovag, i més enllà del desert del Thar, s'estén el Rajasthan, la terra dels rajputs, els trenta-sis clans de fills de reis, descendents de Rama i de Krishna, que un cop van dominar el nord de l'Índia. Per les seves carreteres circula tota mena de vehicles, fins i tot precaris carros tirats per dromedaris.

Jaipur, la ciutat de pell rosada sembla tenyida de safrà i d'espècies, tancada rere una muralla accessible per set portes. Jaipur és una ciutat relativament recent. La va ordenar construir Jai Singh II el 1727, durant l'apogeu de l'Imperi Mogol. Príncep erudit va concebre la ciutat com un ens animat. Les seves set portes simbolitzen els cinc sentits més l'esperit i la persona. Al centre del recinte emmurallat s'aixeca el palau de la ciutat, un vast conjunt d'estances, jardins, patis i temples. A prop hi ha el Hawa Mahal, el palau dels vents. La seva elegant i particular façana, també rosada, és una curiosa barreja d'elements arquitectònics hindús i mogols, plena de semicúpules i més de mig miler de finestrals, a través de les gelosies s'ocultaven les mirades inescrutables i curioses de les princeses rajput. Al davant, al costat del Johari basar, s'amunteguen els rickshaws tirats a cop de pedal esperant pacientment un viatger a qui transportar.

Jai Singh II també era aficionat a l'astronomia, va manar construir, a Delhi, Mathura, Ujjair, Benarés i en Jaipur, diversos complexos observatoris astronòmics per mesurar el pas del temps, el trànsit i la posició dels astres i per predir eclipsis. Com els altres, el Jantar Mantar de Jaipur està construït en obra amb alguns elements muntats en bronze. El Samrat Yantra és un descomunal gnòmon de trenta metres d'altura que permet mesurar el temps amb una precisió de segons, el Dakshino Bhitti Yantra és un doble quadrant que serveix per avaluar la distància dels cossos celestes, el Shasthamsa Yantra són dos arcs graduats que fan la funció de sextants.

A uns onze quilòmetres de la ciutat un palau reflecteix quedament les seves cúpules i les seus refinats merlets sobre la superfície del llac Maotha. El palau Jal Mahal està just en el seu centre, aïllat de les ribes. No obstant això és sobre una d'elles on s'aixeca l'impressionant palau fortificat d'Amber. Al costat del llac una rampa puja cap a la fortalesa. Elefants encobertats transporten sobre els seus lloms als visitants. Travessen la Suraj Pol, la porta del Sol, per accedir al Jalab Chowk, un gran pati envoltat de casernes. Descendint de l'elefant es creua la Singha Pol, la porta del Lleó, que marca l'entrada al palau, al Diwn-i-Am, o gran sala d'audiències. La imatge de Ganesh, el déu elefant, està sobre el llindar de la porta que té el seu nom. La fortalesa, del segle XVI, anterior a la ciutat de Jaipur, va acollir la reialesa fins que la ciutat rosa va ser creada.

La ciutat d'Agra, al costat de les cabaloses aigües del riu Yamuna, ja era esmentada al Mahabharata com Agrabana. Ptolomeo en la seva Geografia la va anomenar Agara, encara que no destacaria fins al segle XVI quan la dinastia Lodi, d'origen afganès, la va preferir com a residència en lloc de Delhi. Brillarà amb llum pròpia durant l'Imperi Mogol, sota els descendents de Tamerlan i de Gengis Khan. El cinquè d'ells, Shah Jahan, la convertirà en una joia rutilant.

A Agra no hi ha ulls més que per al Taj Mahal, el descomunal mausoleu marmori que Shah Jahan va dedicar la seva dona Mumtaz Mahal a la seva mort. Vint mil persones van estar ocupades durant disset anys per aixecar el monument. Van arribar paletes de Delhi i Kandahar, de Lahore i Samarcanda, cal·lígrafs de Shiraz i de Bagdad, els millors talladors de Bujara i del Caixmir. Part del disseny s'atribueix al venecià Geronimo Veroneo, l'arquitectura a deixebles del gran arquitecte turc Sinan.

Versos de l'Alcorà s'entrellacen amb filigranes i arabescs florals amb pedreria incrustada. L'aigua actua de mirall duplicant el volum de marbre blanc flanquejat per quatre estilitzats minarets. Al centre de tot la càmera funerària octogonal sota la cúpula de vint i quatre metres d'altura acull els fèretres de l'emperador i de la seva jove esposa.

El Yamuna acaba abocant les seves aigües al Ganges a Allahabad, abans d'arribar a Benarés, la ciutat més antiga i sagrada de l'Índia. Els rius Varuna i Asi es troben aquí, al costat del Ganges, d'aquí el nom de la ciutat, Varanasi. El riu és el seu cor i la seva ànima. En les seves aigües s'aboquen esperances de purificació i de fi de cicle amb les cremacions sobre els ghats, les escalinates que condueixen a les aigües sagrades, on també hi ha pesca i trànsit de mercaderies. Des Dasashvamedha Ghat, sobre les escales, les estàtues de les deesses Ganga, Yamuna i Sarasvati, personificacions dels tres rius, observen els banyistes des dels seus nínxols. Ghats i palaus inclinen al capvespre les seves lànguides ombres sobre les aigües plenes de creients.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos