Impressions de Normandia

2014-12-17 18:42

Alguna cosa ha de tenir la llum a Normandia, alguna cosa ha de transmetre el cel o alguna cosa han de reflectir les aigües. Aquesta cosa va atreure a un grapat de retratistes i paisatgistes a finals del vuit-cents, en plena efervescència de l’Art Nouveau i d'un turisme que arrelava entre les famílies parisenques benestants. Alguna cosa devia causar una profunda impressió.

 

Entre Le Havre i Trouville va deambular un pintor holandès, Johan Barthold Jongkind, qui es va aficionar a prendre a l'aire lliure notes i esbossos per als seus paisatges que posteriorment finalitzava en l'estudi. Jongkind va fer amistat a la costa normanda amb altres joves pintors, Eugène Boudin i Claude Monet. Anys més tard Monet diria de Jongkind: c’est a lui que je dois l’education définitive de mon oeil. (És a ell a qui dec la educació definitiva del meu ull). Van compartir uns certs interessos conceptuals: l'atracció per la llum i l'evolució dels seus matisos, el treball en exteriors i una passió gairebé fotogràfica per la instantània.

Boudin havia nascut a Honfleur, un pintoresc port pesquer de la costa de Calvados a la desembocadura del Sena que ja començava a atraure un incipient turisme provinent de la capital francesa. A Le Havre, Boudin va conèixer a alguns artistes de la regió com Jean-François Millet, originari de Greville, prop de Cherbourg, que el van animar a desenvolupar la seva afició. Admirador dels paisatges marítims es va desplaçar en diverses ocasions per la costa septentrional francesa entre Bretanya i Picardia, encara que lògicament, treballés amb més assiduïtat a Normandia. El 1857 va conèixer a Claude Monet amb qui, en l'inici de la seva professió, va treballar alguns mesos conjuntament. Una aquarel·la de Boudin de 1867, A la ferme de Saint-Simeon, retrata asseguts en una taula a quatre artistes: Jongkind, Van Marken, Monet i Amédée Achard. Precisament per les seves temàtiques i la resolució d'aquestes, Boudin és considerat un pre-impressionista, encara que ell mai es definís com a tal. Són nombroses les obres que va realitzar a la seva població natal i a les limítrofes amb temes recurrents com el far, el port o les platges de Étretat amb els seus penya-segats. Honfleur li acabaria honrant amb un museu.

Claude Monet també va dedicar alguns llenços a l'abrupta Côte d’Albâtre, costa d’Alabastre, en el mateix Étretat va retratar en condicions climatològiques diverses els penya-segats i les abruptes formes de la costa. Altres artistes els van seguir, Pissarro va plasmar les seves marines al port de Dieppe, Sisley, a Port Marly va realitzar repetides preses d'un únic subjecte, com el mateix Monet va fer amb la catedral de Rouen, que va retratar en una trentena de llenços entre 1892 i 1893 tractant de capturar les subtileses d'una il·luminació evanescent, efímera.

La nova corrent pictòrica va ser batejada després de l'exposició de 1874 al saló del fotògraf Nadar, en què van participar 39 artistes que van presentar 175 obres. La crítica els va denominar impressionistes a causa de l'obra de Monet realitzada al port de Le Havre, Impression, le soleil levant. El mateix Monet va explicar: On me demande le titre pour le catalogue, ça ne pouvait vraiment pas passer pour une vue du Havre ; je respondis : Mettez Impression. (Em van demanar un títol per al catàleg, no podia passar com una vista de Le Havre, així que vaig respondre: Posi Impressió.)

La costa que van freqüentar aquells impressionistes segueix allà, els mateixos impressionants penya-segats de guix blanc que recorren tota la costa del Pays de Caux, a l'Alta Normandia. Fécamp, antic port bacallaner que enviava la seva flota fins als caladors de Terranova, conserva nombrosos testimonis del seu passat començant pel propi monument als mariners morts. Aquest es troba en el recinte d'un antic cementiri convertit actualment en un petit jardí. Quan es va traslladar el cementiri es va deixar aquí aquest curiós monòlit modernista suportat per les proes de quatre embarcacions vikingues. En el que va ser el nucli de la població hi ha les restes del palau ducal construït pels primers ducs normands i on Guillem el Conqueridor va festejar la victòria de Hastings. Quan va ser aixecat ja existia l'església abacial de la Sainte Trinité, la primera edificació va ser fundada pel duc Waninge durant el regnat de Clotari III a Nèustria al segle VII. Allà es guarda en un reliquiari una gota de la sang de Crist que diuen va arribar surant sobre el tronc d'una figuera. Com tantes altres va patir els embats de les visites dels víkings i va ser posteriorment reconstruïda. Enfront, el Hôtel du Grand Cerf acull avui la Maison du Patrimoine i els arxius. Aquesta mansió d'entramat de fusta va ser adquirida pels monjos de Fécamp al seu propietari, Nicolas Lecerf, per tres mil lliures i cent cinquanta litres de vi. A l'altre extrem de la població, a poca distància del port i de les platges, hi ha el singular edifici de la destil·leria Benedictine, una increïble barreja d'estils que va tractar d'enllaçar l'estètica de les abadies dels monjos que elaboraven digestius amb elements de gòtic flamíger, unes escalinates renaixentistes i altres elements de l'arquitectura normanda.

Seguint en direcció a ponent, Ëtretat, barques échouées sur la plage de Boudin, Grosse mer a Étretat o La Porte d’Amont, Étretat, de Monet. De fet en la terrasse Maurice Leblanc, nom del passeig paral·lel a la platja alguns cartells indiquen el punt des del qual Monet va pintar el 1885 els grans arcs que tanquen la platja, la Porte d'Amont i la Porte d'Aval, aquesta última acompanyada per una gran agulla calcària que emergeix de l'aigua i ha resistit l'efecte de l'erosió. És l’Aiguille d'Étretat, de setanta metres d'altura. També Courbet i Boudin van sucumbir a l'encant d'aquest mateix paisatge i el van traslladar a les seves teles.

La Côte d'Albâtre esdevé la Côte Fleurie un cop creuat l'estuari del Sena travessat en l'actualitat pel gran pont de Normandia, a l'altre costat del qual hi ha la Honfleur natal d'Eugène Boudin. Honfleur, la de la plaça de Sainte Catherine, on l'església de fusta té el campanar separat de la nau perquè la teulada, també de fusta, no hagués de suportar ni el pes ni les vibracions de les campanes. Tant aquesta com el port i el seu far van ser objecte d'inspiració per als impressionistes. I sobretot els reflexos que l'aigua torna a les mirades curioses en els lànguids capvespres al costat del Vieux Bassin, el port interior, gairebé completament envoltat per les terrasses dels restaurants. La jetée de Honfleur, d'Alexandre Dubourg, L'entrée du port, de Paul Rossert i els múltiples llenços de Charles Mozin, Jongkind, Boudin i Monet ho testifiquen.

També els seus carrers, com la rue de l'Homme de Bois on va néixer Pierre Barthelot qui no va ser pintor sinó pilot major i cosmògraf que va posar les seves habilitats al servei del rei de Portugal fins que va acabar els seus dies a Sumatra el 1638. En la paral·lela rue Haute també va néixer l'humorista Alphonse Allais en 1854, en el centenari de la seva desaparició es va crear un passatge amb el seu nom, Allée Allais, i amb el reclam Allez allée Allais, en un joc de paraules pòstum que sona alguna cosa així com : anem, anem, anem!

A Honfleur es respira a més tot aquest ambient a través de l'extraordinari nombre de galeries d'art que obren les seves portes cada dia a la població, probablement amb més raó durant els temperats caps de setmana d'estiu quan els estiuejants parisencs o de Rouen o Caen aflueixen a recerca de la presència del mar. I entremig no poden faltar els comerços de records i de productes del país com el Calvados i la sidra i els famosos formatges de la regió: Camembert, Pont l'Eveque, Livarot...

A mig camí d'aquestes costes normandes i la gran ciutat, Paris, Claude Monet, ja reconegut, va escollir un tranquil racó del Sena per viure-hi: Giverny. Va establir el seu estudi a la casa, allà on avui els visitants compren records i paguen l'entrada de la visita, i va construir un jardí amb una extraordinària varietat floral que va servir de model per a les seves obres, aquí floreixen narcisos, pensaments i tulipes al costat de lliris, roselles i assutzenes. També hi ha dàlies i caputxines, cirerers i roses enfiladisses. El Jardin d'Eau, és la zona de l'estany amb els nenúfars i el pont japonès. Aquí, Monet, va aprofundir en els estudis dels reflexos i va descobrir tres objectes d'interès en ells: la superfície que reflecteix i el que conté en ella, els fons que estan més enllà de la superfície i el mateix reflex i el que aquest projecta, de vegades elements que romanen fora del marc del propi enquadrament, tot això matisat subtilment en la lluminositat de les escenes, en l'encís dels miralls.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos