Jerash

2014-01-21 16:31

Adrià va voler conèixer per ell mateix els territoris que governava. L'any 129 va visitar una ciutat arraconada en un cantó del seu imperi, en una província extrema que s’anomenava Aràbia. En una de les ciutats, Gerasa, se li va dedicar un arc triomfal per commemorar la seva visita.

Gerasa, l'actual Jerash avui a Jordània, era en aquells moments una pròspera ciutat en creixement. Pocs anys abans s'havien conclòs les noves vies que acceleraven les comunicacions amb la resta de l'Imperi. Carreteres pavimentades i anivellades que reduïen considerablement les distàncies i afavorien el comerç.

Abans de la conquesta romana, al 63 AC, Gerasa era ja una urbs hel·lenitzada que havia estat coneguda amb el nom de Antioquia de Crysorroas, la del riu daurat. Hi havia format part de la Decàpolis, la lliga de ciutats gregues i macedònies fundada pel rei seljúcida Antíoc III el Gran, entre les que formaven part Damasc i Filadèlfia, avui Amman. Encara que també s'han trobat inscripcions que atribueixen la seva fundació a Alexandre el Gran o Pérdicas de Orestia, qui assentaria aquí veterans del seu exèrcit i d'aquí derivaria el gentilici Gerasmenos, que en grec significa persona gran. Es creu que això va succeir a la primavera de 331 abans de la nostra era, quan Alexandre va deixar Egipte, per, travessant Síria, dirigir-se a Mesopotàmia.

No obstant això Roma va decidir construir una nova ciutat planificada segons el cànon a l'ús, és a dir una gran artèria, el Cardo, creuada per una altra transversalment, el Decumanus, en una estructura reticular de quadrícula. I al voltant la muralla que havia protegir-la.

Al costat del flamant arc d'Adrià hi havia un allargat hipòdrom de 245 metres en la forma dels circs clàssics, on van competir cavalls amb o sense carro i atletes. Fins a quinze mil persones s'acomodaven a les grades. En arribar a la muralla, la porta meridional donava accés a un monumental oval de noranta per vuitanta metres envoltat de columnes jòniques.

A l'esquerra, sobre un turó, s'aixeca el temple de Zeus, construït sobre les restes d'altres anteriors. Al seu costat, el teatre del sud té una excel·lent acústica que el manté anualment en actiu quan se celebra el Festival de la Cultura i de les Arts de Jerash. Quan va ser construït, en temps de l'emperador Domicià, sobre l'any 90, podia acomodar a una mica més de tres mil espectadors.

De la plaça oval surt el Cardo Maximus, l'artèria que encara conserva el paviment de llavors. Són visibles les marques que van deixar amb l'ús els carruatges que van transitar per aquí. També se sostenen dempeus les innombrables columnes que flanquegen el carrer. Algunes d'aquestes d'estil jònic van ser substituïdes al segle II per altres més sofisticades d'ordre corinti.

El Cardo Maximus era l'avinguda principal de Gerasa, aquí s’hi estaven les estructures i edificis més rellevants de la ciutat . El Macellum, un eixamplament del Cardo on se celebrava el mercat, just davant d'on els Omeies van erigir una mesquita de la qual només en queden els fonaments.

Aquí hi havia la intersecció amb el primer Decumanus, la primera artèria transversal assenyalada per quatre pedestals, el Tetrapiló. Entre tots dos Decumani , nord i sud, al punt més elevat estava el temple de la patrona de la ciutat: Artemisa, filla de Zeus i germana d'Apol·lo, aixecat sobre l'any 150 en els dies de Antoní Pius, conserva onze de les dotze columnes corínties frontals.

Davant del temple es va construir pocs anys més tard el Nymphaeum, una gran font ornamental dedicada a les nimfes, amb acabats de marbre i una cascada central alimentada per les boques de set lleons.

Al costat del següent Decumanus, assenyalat per quatre pilars que, posteriorment serien dedicats a Júlia Domna, l'esposa siriana de l'emperador Sèptim Sever, van existir uns banys de dimensions considerables, òbviament amb aigua freda i calenta a disposició dels usuaris. Just al costat el segon teatre de la ciutat, de dimensions més reduïdes que el principal però que així i tot podia acollir 1600 persones després de ser reformat l'any 235.

No faltaven innombrables pedestals, altars, esteles i estàtues que s'escampaven entre les cases, domicilis i comerços, també van existir temples dedicats a Posidó, Helios, Isis, Diana o Serapis, en un marc sincrètic de creences possiblement hibridades.

Amb l'establiment del cristianisme com a religió d'estat els bisbes de la ciutat participaven en els consells. Ho va fer Exeresius a Selèucida al 359 i el bisbe Plancus en el de Calcedònia al 451. En aproximadament dos segles, entre els anys 400 i 600 es van construir més de tretze esglésies i una catedral que va substituir l'antic temple romà de Dionisi. Envoltant el temple d'Artemisa estan les esglésies d'Isaïes, Sant Genesi, probablement construïda al 611 i última que es va aixecar, Sant Teodor i Sant Pau i Sant Pere. La dels màrtirs bessons Sant Cosme i Damià té en el seu sòl els millors mosaics de la ciutat amb una inscripció escrita que els data en l'any 531.

A principis del segle VII la invasió persa i el col·lapse de les rutes comercials amb orient van iniciar el declivi progressiu de la ciutat. L'any 636 van arribar les tropes musulmanes i a Gerasa els anys es van començar a comptar a partir del  de la Hègira del Profeta. Malgrat tot Gerasa va continuar floreixent durant el període dels Omeies. El terratrèmol de 749 i el desplaçament del poder de Damasc a Bagdad va relegar a la ciutat a un segon pla. L'abandonament i l'enfonsament van prosseguir gradualment. Algunes de les esglésies encara estaven dedicades al culte cristià l'any 720 quan el califa Yazid II va decretar la prohibició d'imatges i icones.

A principis del segle XII l'atabeg de Damasc Zahir al-Din Toghtekin va aprofitar el temple d'Artemisa com a fortalesa fins que els creuats amb Balduí II de Jerusalem al cap els van expulsar i van destruir les defenses. El 1806 la ciutat antiga va ser redescoberta per l'orientalista alemany Ulrich Jasper Seetzen qui va iniciar les campanyes d'excavacions. El 1878 els otomans van assentar a l'altra riba del riu a circassians desplaçats del Caucas. Acabada la Gran Guerra i desmembrat l'Imperi Turc, Jordània, i amb ella Jerash, van quedar sota protectorat britànic. Després de la Segona Guerra Mundial la creació de l'estat d'Israel comportaria una nova onada d'immigrants, en aquesta ocasió palestins desplaçats dels seus territoris.

La moderna Jerash ha seguit creixent, a l'altra riba, de l'altre costat de les muralles que van protegir a l'antiga Gerasa, absorbint nous suburbis i obrint horitzons al costat de la memòria de les pedres.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos