La Sola d'una Sabata

2013-03-18 12:56

Hi ha una peça curiosa al Museu Nacional de Fiji, a Suva, la seva capital. Es tracta simplement de la sola d'una sabata. Sí, la sola d'una sabata. I aquest és un element fora del comú per a un museu, per la seva raresa. En general els museus, potser a excepció dels del calçat o els del vestit, no solen exhibir aquesta mena de peces. La frase feta és més dur que la sola d'una sabata pot resumir i justificar la presència de la relíquia.

Aquesta en concret va pertànyer al reverend Thomas Baker. Procedent d'Essex, a Anglaterra, el missioner va dirigir la Missió Metodista de la London Missionary Society a Davuilevu. Durant un viatge de proselitisme al llogaret de Nabutautau, el diumenge 21 de juliol de 1867, Baker va cometre l'error de tocar el cap al cap de la tribu, un acte que era tabú. La sola de la sabata és tot el que va quedar de la seva persona i vestimenta un cop ben cuit el conjunt. Curiosament a la botiga del propi museu es poden adquirir una mena de forquilles tallades en fusta, que representen, a manera de facsímil, les que s’empraven aleshores per menjar carn humana. Tenen quatre punxons, com els nostres. La diferència és que no estan disposats en paral·lel com els que estem habituats, sinó que formen una doble filera de dos. Vaig comprar un parell que conservo nous. Encara no els he utilitzat.


A la fi del segle XVIII sembla que eren d'ús comú en aquesta part de Melanèsia, així que van allunyar durant un temps les visites de navegants occidentals, si més no fins que el comerç de fusta de sàndal va incentivar el menyspreu al perill d'acabar compartint taula amb algun habitant de Fiji, però no com comensal, sinó com a segon plat.

Com a representants divins a la terra, ni caps ni sacerdots podien tocar cap aliment. Les seves mans i els seus llavis eren tabú. Havien d’alimentar-se  mitjançant un assistent que els hi col·locava l'aliment a la boca evitant el contacte amb els llavis. Però en ocasions especials empraven les forquilles de fusta. Aquests es consideraven relíquies, posseïen el seu propi nom, es guardaven gelosament i no podien ser tocades per altres.

La antropofàgia, era una pràctica comuna tant a Fiji, com a les Salomó o Nova Caledònia. No obstant això, a Fiji, el cas de Baker és l'únic conegut en què un occidental fos devorat.

Passats 137 anys, el 2003, els habitants de Nabutautau, a Viti Levu, descendents dels cuiners de Baker, van convidar als descendents del reverend. En un acte, al qual va acudir fins i tot el primer ministre, Laisenia Qarase i altres sis-centes persones, el cap del poblat, Ratu Filimoni Nawawabaluvu, va demanar perdó personalment als familiars per haver-se menjat al seu ancestre. Alguns membres del poblat creien que patien una maledicció des de llavors. Després de la reunió sembla que aquesta va acabar. Van començar els treballs de construcció d'una carretera i es va aixecar una escola que recorda el nom del missioner: la Thomas Baker Memorial School.

Retornant a finals del segle XVIII, no era estrany el fet que recalessin a les costes de les illes desertors d'alguna tripulació, o per contra, abandonats a manera de càstig. Alguns d'ells van servir d'intèrprets en els contactes dels nadius amb els exploradors occidentals. Altres fins i tot es van beneficiar del contacte amb la població, com un suec de nom Charlie Savage, un cognom notablement adequat per al personatge. Savage va posar peu a la costa de l'illa de Nairai. La causa va ser el naufragi del seu vaixell, el Eliza. Savage va traficar amb les armes, bàsicament mosquets que va recuperar del vaixell. El suec, provinent de Tonga i que parlava més o menys fluidament els dialectes de les illes, va sintonitzar amb l'ambició de supremacia de Naulivou, cap de l'illa de Bau. Amb l'ajuda de les armes de foc, desconegudes fins aleshores pels nadius, el cap va iniciar una sèrie de guerres amb altres tribus fijianes fins que va aconseguir una certa supremacia a l'arxipèlag. Savage es va convertir en tot un personatge, va ser recompensat amb diverses esposes de bona família. Set anys més tard, 1 setembre 1813, les aventures de Savage van finalitzar en el transcurs d'una escaramussa a la platja contra una tribu de Wailea. El seu crani es va conservar com a recipient de kava, un beuratge tradicional de Fiji

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos