Las Lleis de Gortina

2013-12-10 18:09

Cnosos, la capital minoica de Creta, seu del cèlebre i llegendari laberint, va ser indubtablement la ciutat més important i coneguda de l'illa grega, però aquesta posició va estar en disputa durant llargs anys, entre el 1600 i el 1100 abans de Crist, i no sempre la capital del rei Minos va ser preeminent. Quatre ciutats més van disputar aquesta hegemonia: Éleftherna, Kydonia, Lyttos i Gortina.

A mig centenar de quilòmetres al sud de Cnosos, al centre de la plana de Messara, al costat del riu Letheós, en un temps conegut pel nom de Mitropolianós, estan avui les ruïnes de Gortina, una de les més poderoses ciutats estat de la Grècia Dòrica que va arribar a albergar gairebé quaranta mil ànimes. Una vegada aliada d'Atenes, va tenir ports al mar de Líbia, on avui es troben les platges de Matala i el comerç va florir entre els seus molls i els embarcadors fenicis, grecs, egipcis i de Tartessos. Homer en la Odissea ja l'esmenta, fent narrar a Néstor les vicissituds que van trobar els homes d'Ulisses per arribar a Atenes tornant de Troia: Hi ha en el fosc ponto una penya escarpada i alta que surt al mar prop de Gortina: aquí el Noto llança grans onades contra el promontori de l'esquerra, contra Festus ... En semblant lloc van anar a donar i va costar molt escapar amb vida ...


A Gortina encara existeix l'arbre sota el qual Zeus, transmutat en bou albí, va seduir Europa després de raptar-la a Fenícia. De la seva unió naixerien tres fills: Minos, Radamantis i Sarpèdon. Segons l'antiga mitologia grega Minos regnaria a Cnosos, on la seva esposa, Pasífae engendraria al cèlebre Minotaure. Radamantis i el seu fill Gortis fundarien Gortina. El plàtan no ha perdut les seves fulles, sempre verdes.

A les proximitats de l'ombra del vell arbre està gravat a la roca, perquè fos etern, l'anomenat Codi de Gortina, un compendi de les lleis i normes més antigues conservades a occident. La Reina de les Inscripcions, com també se l'ha anomenat, va ser tallada al segle V aC sobre una dotzena de columnes de pedra que ocupen un espai de nou metres de longitud per un i mig d'alçada. S'hi succeeixen sis-centes línies. Cada columna conté entre 53 i 66 línies, escrites en dialecte dòric cretenc, i disposades en boustrophédon, és a dir, escrites, cada línia, successivament d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra invertint els caràcters, en aquest últim cas, com si es mostressin en un mirall.


El Codi de Gortina és, en general, o almenys el que ha arribat fins als nostres dies, un recull de lleis disperses a la manera d'un codi civil en què es tracten àmpliament el dret familiar, normes d'adopció, herència, divorci i garanties per a la dona. També tracta de crims contra la moral, la violació, l'adulteri i sobre els drets dels esclaus. No preveu sentències bàrbares ni la pena de mort.

Les lleis cretenques van tenir una àmplia difusió i reconeixement en el món hel·lènic. Plató, en els seus Diàlegs sobre les lleis, reconeix que ... hi ha gent d'Argos i d'aquella estirp que entre nosaltres té avui una gran reputació: la de Gortina. Aristòtil va observar en la Política que les lleis de Gortina concedeixen a les dones una llibertat similar a aquella de la qual gaudien les dones d'Esparta, atribuint-ho a l'absència física dels homes, ocupats en les seves campanyes militars.

Gortina va viure els seus millors dies amb l'expansió de Roma a la Mediterrània oriental. Aliada dels llatins des del any 67 AC, Gortina va esdevenir capital de l'illa i centre comercial del Llevant. L'Imperi va expandir la ciutat erigint el fòrum, el temple d'Apol·lo Pitias, dos teatres, l'àgora, un estadi, uns banys públics i un odèon. Aquest últim, un edifici cobert, situat al nord de l'àgora, va ser construït al segle I aprofitant en part els blocs de pedra que contenien les lleis.

Durant el regnat de l'emperador Adrià, entre el 120 i el 180 es van pavimentar els carrers, es van crear mercats i aqüeductes i fins a 42 fonts públiques van veure brollar les seves aigües a la ciutat.

Amb l'arribada del cristianisme, Sant Tito, que va ser deixeble de Sant Pau i es convertiria en patró de l'illa, va ser el primer bisbe de Creta. A Gortina es construiria al segle VI una basílica dedicada a ell. Aquesta es va convertir en seu de l'arquebisbat fins a la invasió àrab de l'any 824.

Creta encara seria recuperada pels bizantins abans de tornar a ser conquerida pels àrabs i posteriorment per l'imperi otomà. Els dies de glòria de Gortina ja havien quedat enrere i el seu nom va caure en l'oblit. Va ser, el 1884, durant la dominació turca, que un estudiós italià, Federico Halbherr, va iniciar unes excavacions arqueològiques al lloc, descobrint les inscripcions del odèon, encara que algunes línies de les lleis ja havien estat trobades uns anys abans, el 1857, per els francesos Thenon i Perrot, en les parets d'un molí proper, separades del conjunt de blocs.

De Gortina queda avui la seva passada glòria, les línies del codi, les que sobre ell van escriure els antics grecs i els fonaments que els arqueòlegs van desempolsant dia rere dia. Ah! I el plàtan!

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos