Refugis Hawaians

2014-03-31 11:49

La cosmogonia tradicional hawaiana implicava una estreta interrelació entre el diví, l'humà i la naturalesa. Això comportava uns estrictes codis de conducta, el kapu, tabú, que regulava els usos i el comportament entre les diferents classes socials. Trencar el kapu podia exposar el transgressor de les regles als càstigs més severs. Qui ho feia només tenia dues alternatives: exposar-se a la pena i a una mort més que probable o fugir per intentar arribar a algun dels pu'uhonua, llocs de refugi.


Un cop assolits, fos quina fos la culpa, estaven exonerats de represàlia alguna i cap perseguidor, ni tan sols un rei o un gran cap tenia dret a continuar la persecució. El pròfug, arribat al pu'uhonua, immediatament donava gràcies a la deïtat guardiana del lloc. Romania alguns dies i, ja perdonat, podia retornar sense por al seu lloc d'origen.

En temps de guerra, les ciutats de refugi també oferien asil als combatents vençuts o als que fugien de la batalla. Fins a deu d'aquests refugis van existir a l'illa de Hawaii. El major d'ells, Pu'uhonua O Honaunau, és a la badia de Kiilae, a l'oest de l'illa. Es creu que es va començar a construir al segle XV, durant el regnat de ‘Ehu-kai-malino, rei de Kona.

Des de 1955 forma part del Parc Històric Nacional, el que ha preservat part de les estructures, altres han estat reconstruïdes. El refugi de Honaunau està vorejat d'un sòlid mur de blocs de pahoehoe, lava basàltica provinent de les colades del Mauna Loa. Al recinte, la construcció principal és el heiau, temple, Hali O Keawe, on reposen els ossos de reis i nobles hawaians. El mana, la força espiritual dels ancestres, proveïa al lloc d'una major sacralitat i protecció d'ordre espiritual. El heiau està vigilat de prop per les mirades de diversos ki'i, imatges tallades en fusta que representen als déus.

Lahaina, a la veïna illa de Maui, va ser també, en altres temps, ciutat refugi. Però en aquest cas de les tripulacions de baleners que van fer de la població, entre 1825 i 1860, una de les principals bases d'aquesta indústria al Pacífic. Els enfrontaments amb els missioners i amb la població nativa van ser una constant en l'ambient de la vila. Avui, tot això, juntament amb ossos de cetacis, instruments per a la seva pesca i altres miscel·lànies, forma part del record que es manté viu al Whaler’s Village Museum de la població.


Un altre refugi important, en aquest cas per a la flota nord-americana del Pacífic Nord, és el port de les perles, Pearl Harbour. Malgrat que a la matinada del 7 de desembre de 1941, l'Armada Imperial Japonesa tingués una opinió diferent de l'assumpte. Isoroku Yamamoto va deixar un inesborrable record. Roosevelt li va declarar immediatament la guerra. Quatre dies més tard Hitler i Mussolini la declaraven als Estats Units. Algú li va preguntar al Duce si mai havia vist una guia telefònica de Nova York.

Avui, a Pearl Harbour, queden les restes semienfonsades del USS Arizona, convertit en un memorial que recorda als 1177 membres de la seva tripulació que van morir durant l'atac japonès. Els seus noms figuren en una gran placa al saló que es va construir sobre el casc. Sobre l'aigua sobresurt una de les torretes d'armes.


De tota manera, el millor refugi que ofereixen les costes de les illes de Hawaii, són sens dubte les seves platges. A qui li agradi practicar surf Oahu té algunes de les millors onades del món en alguna de les millors platges del món: North Shore o Waimea. Vaig estar en aquesta última. No practico surf, però ho volia veure. Aquell dia no hi havia ones.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos