Un Palau vora del Riu

2016-11-18 17:41

Quan el rei de Siam Phrabat Somdet Phra, també conegut com Rama I el Gran, va decidir traslladar la capital del regne des de Thonburi fins a la veïna Krung Thep, devia pensar en una residència que no desmereixis la del Rei Sol a Versalles. Va fer construir al costat del riu Chao Phraya el Gran Palau Reial de Bangkok, Phra Borom Maha Ratcha Wang.


Havia passat poc més d'un segle de la famosa visita de Kosa Pan, ambaixador del rei Somdet Phra Narai el Gran, per entrevistar-se amb el rei francès Lluís XIV a Versalles al setembre de 1686. La visita va deixar empremta a Brest, port d'arribada, tanta que van canviar el nom del carrer principal pel de rue de Siam.

El gran complex palatí de Bangkok es va començar a edificar el 1782 i va servir de residència reial fins a mitjans del segle XX. Està envoltat d'una tanca de gairebé dos quilòmetres de longitud i protegit per un canal. Disset forts de petites dimensions reforçaven el perímetre al qual s'accedia per dotze portes. Al llarg del temps en què ha estat ocupat es van anar afegint nous edificis i s'han fet reconstruccions. A l'interior del recinte, a més de les dependències reials, de la cort i del govern, grans patis i jardins s'alternen amb pavellons oberts repartits en quatre grans seccions separades entre si per murs i portes. A l'àrea central, la més gran de les quatre, es concentren els edificis relacionats amb l'exercici del poder reial, els salons del tron ​​on es van celebrar les coronacions dels monarques tailandesos, als quals s'accedia per la porta de Thevaphibal, vigilada per petris guardians xinesos. El tron ​​daurat, on es concedien audiències reials, està cobert per una perllongada cúpula que representa la Muntanya Meru, centre de la cosmogonia budista i hinduista. Està decorat amb representacions del déu Garuda. A la zona interior, Kang Nai, hi ha els jardins Silawai, on les joves dames de la cort jugaven a criquet a principis del segle passat. Aquest recinte estava dedicat exclusivament a la residència del rei i el seu harem de reines i consorts.


Però la secció més espectacular és sens dubte la que ocupa el temple del Buda Esmeralda, Wat Phra Kaew, un altre recinte tancat a l'interior del complex en què es distribueixen un centenar de construccions entre les quals destaca el temple principal. Aquí està la estatueta de gairebé tres pams, esculpida en una sola peça de jade, representant a Buda esperant el Nirvana.

L'estàtua va ser probablement tallada a l'Índia, tal com relata la llegenda, però està també vinculada a diversos regnes del sud-est asiàtic. Segons la mateixa llegenda va ser esculpida per un santó anomenat Nagasena amb ajuda de Vishnú i Indra cinc-cents anys abans que Buda assolís el Nirvana. El santó va profetitzar que la imatge propagaria la religió de Siddhartha a cinc terres: Lankadvipa, avui Sri Lanka, Ramalakka, Dvarati, Chiang Mai a Tailàndia i Lan Chang, actualment Laos. Així, segons la llegenda entremesclada amb la història, la pedra va ser portada a la illa de Ceilan per protegir-la d'una revolta civil. Un monarca birmà enviaria allà una legació per recopilar textos budistes i obtenir la maragda per tal de portar la prosperitat al seu país. Això va succeir l'any 457 de la nostra era, en temps del regne d'Anuradhapura a Sri Lanka, però l'estàtua no va arribar mai al seu destí sinó que en el viatge de retorn va ser portada a Cambodja. Gairebé va haver de transcórrer un mil·lenni perquè un exèrcit siamès prengués Angkor Wat, capturant l'estàtua del Buda i traslladant-la finalment a Chiang Mai. Un príncep laosià la va portar a Luang Prabang i a Vientiane fins que el rei siamès Taksin la va recuperar el 1778 portant-la a Thon Buri fins que amb el canvi de la capital efectuat per Rama I es va dipositar, fins al dia d'avui, en el temple construït a propòsit en el Gran Palau Reial de Bangkok.

L'edifici que alberga al Buda Esmeralda està ricament decorat. Les teules que el protegeixen de la pluja són de color taronja i verd, un gran mural que envolta l'edifici descriu en imatges la narració completa del Ramayana. Hi ha frescos amb escenes de la vida de Buda. L'entrada està guardada per dos enormes sentinelles de cinc metres d'altura, són els ferotges ogres de color verd anomenats Yaksha.

Altres éssers fabulosos ronden el lloc. Pegades als murs, cent dotze representacions del déu Garuda com àguila antropomòrfica envolten la sala principal. Els daurats Nok Tantima i les Kinnaras, meitat ocells, meitat humans posen drets pels voltants.

A Wat Phra Kaew hi ha tres pagodes, una d'elles, del segle XIX, construïda amb l'estil de les estupes singaleses. Per tot el complex, simbolitzant el poder, hi ha estàtues d'elefants. També es veuen de vegades circulant al seu ritme al carrer. Com als monjos dels propers monestirs, inconfusibles enfundats en les seves túniques de color safrà.


No falten monjos ni temples a Bangkok. Al sud del Gran Palau el temple de Wat Po acull la colossal estàtua del Buda reclinat amb els seus quaranta-sis metres de longitud. Hi ha mil estàtues més en el mateix temple, per descomptat, de dimensions més modestes. Els fidels llencen monedes al centenar de bols de bronze que simbolitzen els avatars favorables de Buda. Diuen que porta sort.

Wat Traimit, a prop del barri xinès, acull al gran Buda Daurat, o Phra Phuttha Maha Suwan Patimakon, una estàtua de tres metres i mig d'altura que pesa cinc tones i mitja, el vuitanta per cent és or. Es va descobrir que era del metall preciós en els anys cinquanta, quan en un trasllat l'estàtua va caure a terra i una part del guix que la recobria es va desprendre revelant una brillantor daurada a l'interior.

Wat Benchamabophit, prop del palau de Chitralada i del Zoo, és el Temple del Cinquè Rei o Temple de Marbre, és l'últim gran temple construït a la capital tailandesa, a un any d'iniciar el segle XX. Dos lleons birmans de pedra vigilen l'accés a la sala on hi ha una gran còpia del Buda Ninaraj de Phitsanulok, del qual es deia que plorava llàgrimes de sang. També es conserven aquí les cendres d'aquest cinquè rei, Chulalongkorn.

Entre els antics estances de la reialesa i el pont Phrapinklao, els molls estenen els seus embarcadors per albergar les barques reials sobre el Chao Phraya, el riu que travessa la ciutat. Encara que també són reals, encara que menys luxosos, els centenars de bots que naveguen amb motor o a força de braços entre els mercats flotants de Thonburi i els habitatges de fusta que donen al riu, com si es tractés d'una Venècia sense ostentoses mansions sobre el Gran Canal, a excepció del Gran Palau Reial.

© J.L.Nicolas

 

Veure mes fotografies