Van Gogh a Arle

2016-09-01 11:05

La relació del pintor holandès amb Arle va ser peculiar i productiva. Sobretot productiva. Tant sols en el període que va passar a la ciutat va concloure tres-centes teles, esbossos i dibuixos. Va ser l'etapa més prolífica i de major qualitat en la seva curta carrera. A Provença hi buscava la llum i la va trobar.

Vincent va baixar del tren el dilluns 20 de febrer de 1888, va caminar alguns passos per la rue de Stalingrad fins arribar a la place de Lamartine. Quan la va travessar va enfilar la rue de la Cavalerie. Al número 30 es va aturar. Va ser el primer lloc que va trobar per reposar i allotjar-se, l'Hotel Restaurant Carrel, a cinc francs diaris, una xifra excessiva per a la seva economia sinó hagués estat per l'ajuda del seu germà Theo. Feia fred, era hivern a Arle: : il y a partout au moins 60 centimétres de neige de tombée, et il en tombe toujours. (Hi ha per tot arreu almenys 60 centímetres de neu caiguda, i segueix caient.)

Al principi comença pintant ametllers, tot inspirat per l’estil japonès. Quan comença a sortir explora la ciutat i els voltants. Al març troba unes bugaderes al costat d'un pont llevadís. Instal·la el seu cavallet i es posa a treballar. La tela s'acabarà anomenant Le Pont de Langlois aux Lavandières que descriu al seu germà: c’est un pont-levis sur lequel passe une petite voiture, qui se profile sur un ciel bleu… (És un pont llevadís sobre el qual es perfila un petit cotxe contra el cel blau...)

Entre març i maig, a més de pintar infatigablement, troba temps per llegir a Daudet, a Zola, a Balzac i a Víctor Hugo. Realitza retrats dels clients del bar als que convida a una copa perquè posin. Fa amistat amb la família Roulin, als que també retrata. Continua albergant la idea de crear un taller per a un col·lectiu de pintors. Per a això segueix en contacte amb Paul Gauguin, qui en aquells dies vivia a Pont-Aven, a Bretanya, i amb Émile Bernard. Al maig lloga la casa del número 2 de la place Lamartine, prop de l'hotel on habita. I escriu a Theo: J’ai loué un atelier, maison entière a 4 pieces (fr. 180 per an). (He llogat un taller, la casa sencera de quatre habitacions (180 francs a l'any). És la cèlebre casa groga que, per descomptat, plasma en una tela i en la que conviurà amb Gauguin durant dos mesos a la tardor.

Al juny es desplaça durant sis dies a Saintes Maries de la Mer, on realitza tres teles i onze dibuixos. Pinta l'església des dels afores de la població i les barques de pesca varades sobre la platja. Es sorprèn pel color de la mar del qual diu que a une coleur comme les maquereaux c’est a dire changeante, on ne sait pas toujours si c’est vert ou violet, on ne sait pas toujours si c’est bleu, car la seconde après le reflet changeant a pris une teinte rose grise… (Té un color com els verats de mar, és a dir, canviant, no se sap mai si és verd o violeta, ni se sap mai si és blau, perquè al segon següent el reflex canviant ha pres un tint rosa o gris...)

Al juliol també surt d'Arle, fins a la propera abadia de Montmajour, on passa el dimarts, dia 3, fent esbossos i dibuixos de la torre, la porteria, el refectori i la pròpia abadia. No oblida donar notícia a Theo: je rentre d’une journée à Montmajour et mon ami le sous-lieutenant m’a tenu compagnie. Nous avons alors à nous deux exploré le vieux jardin et avons volé d’excellentes figues.  (Retorno d'un passeig a Montmajour i el meu amic el subtinent m'ha acompanyat. Hem explorat els dos sols el vell jardí i hem robat excel·lents figues.)

A l'agost pinta Le Café le Soir, el qual es troba a la plaça del Fòrum i que Van Gogh freqüenta: C’est ce qu’on appelle ici un “café de nuit”; ils sont assez fréquents ici qui restent ouverts toute la nuit. Les ”rôdeurs de nuit” peuvent y trouver un asil donc, lorsqu’ils n’ont pas de quoi se payer un logement ou qu’ils sont trop sauls pour y être admis. (És el que es diu aquí un "cafè nocturn" (són molt freqüents aquí) que romanen oberts tota la nit. Els "noctàmbuls vagabunds" poden, doncs, trobar un asil quan no tenen amb què pagar-se un allotjament o quan estan massa ebris per a ser admesos.) El pintor es meravella amb els tons i amb el fet de captar una escena nocturna sense emprar el tub de negre, solucionant l'escena amb blaus i violetes. Arriba setembre i les notícies de la probable arribada de Gauguin precipiten els arranjaments de la casa groga. Van Gogh compra dos llits, una dotzena de cadires i una taula, tot en fusta blanca.

Gauguin arriba a finals d'octubre, el 20. Surten a pintar conjuntament paisatges d'Arle, entre ells les sèries de la necròpolis d’Alyscamps. També es retraten mútuament. Vincent parla de la seva relació: Il est bien intéressant comme ami, il faut que je te dise qu’il sait faire la cuisine parfaitement, je crois que j’apprendrai cela de lui, c’est bien commode... Cela me fait énormément de bien d’avoir de la compagnie aussi intelligente que Gauguin et de le voir travailler. (És molt interessant com a amic, he de dir-te que sap cuinar perfectament, crec que n’aprendré d'ell, és molt còmode... Gauguin em dóna valor per imaginar i les coses de la imaginació adquireixen sens dubte un caràcter més misteriós.) Però la convivència es va deteriorar al taller de la casa groga. Va concloure amb el tall del lòbul de l'orella de Van Gogh. Va succeir el 23 de desembre. Vincent va ser ingressat durant dues setmanes a l'hospital de l'Hôtel Dieu, a la ciutat. Gauguin va marxar l'endemà cap a Paris.

Quan va deixar l'hospital, Van Gogh va pintar les dues versions de l'autoretrat amb l'orella embenada. Quatre setmanes més tard tornava a ser ingressat, però aquesta vegada a causa dels seus problemes mentals. Allà realitzaria alguns llenços i dibuixos. Le jardin de la maison de sante és un d'ells, del qual descriu la vegetació amb tot luxe de detalls per al seu germà: parterres de fleurs, de myosotis, des roses de Noël, des anémones, des renoncules, de la giroflée, des marguerites, etc…Et sous la galerie des orangers et des lauriers-roses. C’est donc un tableau tout plein de fleurs et de verdure printanière… (Parterres de flors, myosotis, roses de Nadal, anemones, ranuncles, de clau, margarides, etc... I a la galeria tarongers i baladres. Es tracta d’un tauler plè de flors i plantes de primavera...)

El 8 de maig començarà una nova etapa. Ingressa voluntàriament en el sanatori de Saint Paul de Mausole, als afores de Saint Rémy de Provence, a una trentena de quilòmetres d'Arle. Allà hi passarà un any sencer en el què, llevat de tres recaigudes, no deixaria de pintar. S'interessa per les oliveres que creixen als voltants. El 25 de maig envia una carta a Auvers sur Oise, dirigida a Joseph Jacob Isaacson: L’effet du jour, du ciel, fait qu’il y a à l’infini des motifs a tirer de l’olivier. Or moi j’ai cherché quelques effets d’opposition du feuillage changeant avec les tons du ciel. (L'efecte del dia, del cel, fa que hi hagi una infinitat de motius que es poden extreure de l'olivera. Ara he buscat alguns efectes d'oposició del fullatge canviant amb els tons del cel.) És en aquest període quan desenvolupa la presència de remolins i espirals en les seves pinzellades. El 16 maig 1890 abandona Saint Rémy i, des Tarascó, tornarà a Paris, abans d'instal·lar-se Auvers-sur-Oise, prop de la capital, on morirà dos mesos després a causa d'un tret al pit.

El seu record segueix viu, molt viu, a Arle. L'ajuntament ha dissenyat un circuit per recórrer els llocs on el pintor holandès va plantar el cavallet. Està marcat per la que sembla ser la seva figura caminant i carregat amb els estris. Davant de cada lloc emblemàtic hi ha un panell amb una còpia de la tela i una breu explicació. A la plaça Lamartine ja no existeix el número dos, ni l'edifici, que va ser destruït durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Seguint per l'avenue de Stalingrad, en direcció a l'estació ferroviària, és a dir en sentit invers al que va recórrer Van Gogh al febrer de 1888, es troben alguns edificis que, amb l'excepció del color de la façana, no deixen de recordar la casa groga. El pont de Langlois ha estat reconstruït i canviat de lloc sobre el canal d'Arle a Bouc, però segueixen apareixent pintors aficionats i turistes japonesos. A la plaça del Fòrum, el cafè de nuit segueix sent groc, potser en excés. Ara es diu Cafè Van Gogh, està freqüentat per visitants japonesos que pregunten com està fet el Daube de Taureau o el poulet a l'Arlésienne que anuncien al menú. L'Hôtel Dieu s'ha transformat en l'Espace Van Gogh, s'ha recompost el seu jardí i ha inaugurat una flamant mediateca.

I en el 35 de la rue Dr Fanton s'ha instal·lat la Fundació Van Gogh, inaugurada l'abril del 2014, exposa dibuixos originals i tracta aspectes detallats de l'obra de Vincent Willem Van Gogh.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotografies