Visca la Pepa

2012-12-05 17:18

Fernando VII, por la Gracia de Dios y la Constitución de la Monarquía española, Rey de las Españas, y en su ausencia y cautividad la Regencia del Reyno nombrada por las Cortes generales y extraordinarias, á todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed: Que las mismas Cortes han decretado y sancionado la siguiente Constitución política de la Monarquía Española.


Això deia la capçalera d'una de les primeres pàgines de la Carta Magna promulgada el 1812. Aquesta pàgina i totes les següents el monarca les faria servir de paper higiènic després de la restauració en concloure la guerra del Francès. Però tot i així va inspirar la major part de les constitucions iberoamericanes després de les seves respectives emancipacions de la metròpoli i també, a Espanya, s'aplicaria durant el trienni liberal de 1820 a 1823, així com durant el breu període durant el qual el es va preparar la Constitució de 1837.

La redacció de la primera Carta Magna espanyola es va realitzar durant l'ocupació de la península per les tropes napoleòniques. Però l'ocupació no era completa, algunes ciutats resistien els llocs de les tropes gal·les. El govern espanyol va adoptar com a seu la Reial Vila de la Isla de León, avui San Fernando, al costat de la ciutat de Cadis. Tot malgrat el bloqueig a què estava sotmesa per seixanta mil soldats al comandament del mariscal Claude Víctor, un 24 setembre 1810 van jurar els diputats arribats a l'illa.

El 28 de novembre es notifica a les Corts l'enviament de tres congressistes a Cadis perquè trobessin una ubicació adequada per a la celebració de les sessions plenàries. El 3 de desembre els diputats Morales, Cea i Aguirre informen que el local idoni és l'oratori de San Felipe Neri, al carrer de San José  cantonada amb Santa Inés. Es va reformar la decoració interior del temple, es va modificar l'entrada per l'altar major i a la capçalera es va penjar un retrat del monarca. A l'interior formant un semicercle de bancs i cadires es formava un espai central per al president i el secretari.

Després de mil quatre-centes sessions de debats el text va prendre forma. En els seus 384 articles es va establir per primera vegada el concepte de sobirania nacional i la divisió de poders, es reconeixia la ciutadania d'espanyols peninsulars, americans i filipins en igualtat de condicions, la llibertat d'expressió, de premsa i d'impremta, el dret a la llibertat personal, la inviolabilitat del domicili i atorgava garanties processals i penals. Finalment es va fer pública de manera solemne el 19 de març de 1812, dia de Sant Josep. D'aquí el seu sobrenom: Pepa.

El dia de Sant Josep es va despertar tapat a Cadis. Els núvols sobre la desembocadura del Guadalquivir més els que cobrien el castell de Sant Sebastià no pronosticaven una jornada assolellada. La comitiva que va partir de la Duana per dirigir-se al Oratori estava predestinada a mullar-se d'una manera o altre. Van recórrer el carrer de Santa Inés fins arribar a la plaça de San Antonio. En l'Alameda el fort vent impedia sentir fins i tot les canonades franceses. A l'església del Carme s'oficiava un Te Deum. Segons Pérez Galdós hasta los mendigos, mancos, cojos y lisiados abandonaron sus puestos corriendo hacia la Cortadura, con la intención de recoger abundantes limosnas. No pedían en nombre de Dios y la caridad, sino en nombre de aquella otra deidad nueva, diciendo:-¡Por las Cortes, por las Cortes!.


L'endemà, per un real, el diari El Conciso recollia la notícia dels llocs on s'havia fet públic el flamant text constitucional: la placeta de San Felipe, la ja nomenada plaça de San Antonio, la plaça de la Cruz de la Verdad i davant de la Duana a cuyo efecto en estos sitios se ha dispuesto un tablado y un dosel con el retrato del rey Fernando VII.

El Diario Mercantil de Cádiz del dijous 19 març 1812 iniciava les seves pàgines fent-se ressò de que el sol sortiria a les 6 hores i un minut per posar-se a les 5 i 58, amb la primera marea baixa a les 12 i 13 minuts , per continuar anunciant la publicació de la Constitució Espanyola á despecho de los franceses y de los serviles.

 Dos-cents anys més tard, al marge de les celebracions oficials, també s'ha renovat el Museu de la Constitució, ara Museu Iconogràfic i Històric de les Corts i Lloc de Cadis, al mateix carrer de Santa Inés, al costat del Oratori. El Museu es va inaugurar per primera vegada el 1912, en el primer centenari de la Carta Magna. A l'entrada es conserva la làpida de marbre col·locada el 1837 sobre la portada de l'Oratori. En el seu magnífic i lluminós interior destaca la sala on es troba la colossal maqueta de la ciutat a escala 1:250, elaborada amb fustes nobles, caoba, banús, cedre i amb alguns detalls, com el de la façana de la Catedral Nova tallats en ivori. La maqueta es va muntar entre 1777 i 1779. I a sobre l'enorme llenç de Salvador Viniegra Promulgación de la Constitución de 1812.

El consistori de la ciutat suggereix al visitant un itinerari a peu pels que van ser els escenaris d'aquell Cadis constituent del dia de la proclamació. Tal i com es va fer el 1812, es parteix del Palau de la Duana, avui de la Diputació. Aquest va ser triat com a seu de la Regència durant el setge napoleònic i d'aquí va partir la comitiva que proclamaria la Constitució davant mateix del palau, a pocs metres de la plaça d'Espanya, on s'aixeca el monument, projectat per Modest López Otero, en homenatge a aquelles Corts, iniciat l'any del centenari i acabat el 1929.

El recorregut passa pel costat de les cases de quatre i cinc torres per endinsar-se al barri de San Carlos, seguint per les seves muralles fins l'Alameda Apodaca. Continua fins a l'Església del Carme, aquella del Te Deum, davant del baluard de la Candelaria per arribar a l'antiga plaça de la Cruz de la Verdad. Allà on es formaven grupets que intercanviaven les xafarderies del moment interpretant-les prou lliurement. Així es va convertir la Creu de la Veritat en la Cruz de las Mentiras i d'aquí a l'actual Mentidero.

A tres cruïlles està l'àmplia plaça que una vegada va ser el Campo de la Jara, per la font del mateix nom que abastia d'aigua a la barriada. Després prendria el nom de San Antonio, a causa de l'ermita que venerava el sant i que esdevindria Església. Aquí es va promulgar la Pepa per tercera vegada en aquella inoblidable jornada. En aquesta mateixa plaça es poden admirar les façanes barroques de la Banca Aramburu, antiga seu de la institució financera del mateix nom, i també del Casino Gadità, edifici que un cop va pertànyer a la família Istúriz i que el 1857 va ser reformat per acollir el casino de la ciutat.

L'itinerari porta ara fins al renovat Oratori de San Felipe Neri, seu de les sessions parlamentàries de les Corts, i, al costat d'aquest, al Museu de la Constitució ja citat, ambdós restaurats amb motiu del segon centenari.

Arribant al carrer Ample, camí obligat en el centre de la ciutat, es gira a mà esquerra per acabar trobant la plaça de San Francisco, on una placa recorda al diputat doceañista equatorià José Mejía de Lequerica.

És fàcil tancar el circuit en el veí Hotel de les Corts, on les habitacions en lloc de tenir número s'identifiquen amb els noms d'il·lustres diputats de l'època. Almenys ho intenten.

© J.L.Nicolas

 

Veure més fotos