A la Punta Curta, Seta
La Pointe Courte és un petit barri de pescadors que està gairebé aïllat rere de l'estació ferroviària i l'enllaç de l'autovia. Encarat al gran estany salat de Thau sembla un món a part a la ciutat on van néixer Paul Valéry i Georges Brassens.
Per arribar-hi, caminant des del centre de la ciutat, cal superar un parell de ponts. El primer és un pont llevadís amb estructura de ferro colat per on circula el trànsit rodat que es dirigeix, en direcció al nord, a l'estació i cap a Frontignan o, en direcció sud, cap al braç de terra on hi ha les platges de Seta. El pont va ser construït pels Etablissements Daydé l’any 1949 a Paris, tal com es llegeix en una placa cargolada i fixada per l'òxid en un dels braços. Després d'aquest cal creuar per sota l'últim gual del Canal Royal, el pont del ferrocarril. A partir d'allà s'aprecia en profunditat l'extrem de la principal via d'aigua de la ciutat i el Quai de Mistral en tota la seva longitud i, al fons, les dues balises que assenyalen l'entrada al canal. Al costat de la de l'esquerra hi ha l'edifici de finals del XIX de l'estació de biologia marina.
Ja a la Pointe Courte el primer que es troba és la pissarra de l'únic cafè restaurant del barri que ofereix ostres de Bouzigues, anxoves, cargols, musclos, sèpia i altres delicadeses extretes del mar.
El triangle que forma la Pointe Courte és recorregut longitudinalment per cinc carrers, que en els seus extrems són: el moll de Mistral, a ponent, i el passeig de Louis Vall dit le Mouton on l'escullera. Entre les dues vies discorren la rue du Président Carnot, dedicada a Marie François Sadi Carnot, un enginyer de ponts i camins nascut a Llemotges l’any 1837 qui va ser ministre d'obres públiques, de finances i fins i tot va arribar a la presidència de la Tercera República entre 1887 i 1894. Va morir assassinat a Lió per Sante Caserio, un anarquista italià. La següent i central és la rue de Louis Roustan, a la qual segueix la rue de la Petanque que es complementa amb l’Allée du Jeu de Boules. Les travesses estan dedicades a les professions: Barreurs, Rameurs, Pecheurs - timoners, remers, pescadors - i als Jouteurs que participen en les justes. Una de les travessies porta el nom de la directora de cinema Agnès Varda. La cineasta francesa, precursora de la Nouvelle Vague, va rodar aquí el 1954 el llargmetratge que va titular amb el nom del barri, La Pointe Courte, en què analitzava el retorn d'un home i el retrobament amb la seva dona, protagonitzats per Philippe Noiret i Sylvia Monfort. En una entrevista al diari Libération Varda va exposar que la va fascinar “la lumière écrasante de ce quartier insolite”, la llum aclaparadora d'aquest barri insòlit.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
