Al Sud del Rosselló
On la costa es torna abrupta i, on abans de dir-se brava es diu vermella, en un territori que es coneix com la Marenda i on els Pirineus, en el seu descens cap al mar, es tornen suaus i prenen el nom de Serra de les Alberes.
En qualsevol cas són dos topònims lògics, Albera prové del llatí alberia, blanc, i Marenda és una derivació de maresma, rares en una costa amb poques platges que està habitada des d'antic. Es creu que Port Vendres va poder ser un assentament fenici i posteriorment grec, potser com les no molt llunyanes Agde o Roses, però el nom és romà, Portus Veneris, el port de Venus, probablement la Venus de Pirene que esmenten Estrabó, Plini i Ptolomeu. Durant l'Edat Mitjana va ser, amb Cotlliure, un important port d'entrada i sortida de mercaderies per al Regne de Mallorca i és quan el seu nom deriva al català Port Venres de Cobliure abans d’esdevenir Port Vendres.
El passat romà de la localitat es reflecteix en el nombrosos vestigis trobats del comerç marítim de l'època. El 1929 es va descobrir el derelicte d'una embarcació romana però no va ser fins el 1953 quan es van iniciar excavacions submarines d'una manera sistemàtica en fundar-se el Groupe de Recherches Sous-marines du Roussillon, una moneda de l'emperador Constantí va permetre datar l'època del naufragi.
Cervera de la Marenda, Cerbère per als francesos, és població fronterera, particularment per a la línia ferroviària. La primera línia transfronterera va ser acordada el 1864, dotze anys més tard, el 1876 s'obria el túnel de Belitres i el 1878 s'inaugurava la Gara, l'estació. La diferència de l'ample de via, seixanta centímetres, entre les línies peninsulars i la resta d'Europa obligava a fer aquí el canvi de mercaderies i passatgers d'un comboi a un altre. El ferrocarril va emprar a nombrosos treballadors, inicialment per a la construcció de les infraestructures i posteriorment per gestionar-les. Una ocupació que va estar en voga entre els anys 1878 i 1970 va ser la de transbordadora de taronges. El cítric era una exportació corrent i, com la resta de mercaderies, calia canviar-les d'un vagó a un altre. Per a aquest menester era comú contractar dones. Un cop situats els vagons de càrrega en paral·lel amb les portes enfrontades, elles s'organitzaven en grups de cinc, dos descarregant i tres carregant a l'altre vagó. Es calcula que d'aquesta manera es van emprar unes cinc mil persones que van manipular vint milions de tones de taronges i quinze milions més de tones de productes diversos. Un monument compost per un vagó de càrrega tancat i la figura de bronze recorden a les carregadores. La millora de les carreteres i la inauguració en els anys seixanta de l'autopista que creua la frontera per la Jonquera va marcar l'inici del declivi de l'ús del ferrocarril per al transport de mercaderies. El canvi d'ample de via no s’automatitzaria fins a finals del segle XX. El 1998 hi van transitar quinze mil trens que van transportar dos milions i mig de tones de mercaderies.
Al costat de les vies es va construir el 1932 l'hotel Belvédère du Rayon Vert - mirador del raig verd -, un edifici particular que, el 1987, va ser declarat monument històric de França. L'hotel va ser dissenyat per l'arquitecte de Perpinyà Léon Baille, en una època en que l'art-decó estava en auge i en què l'allotjament a la població s'ocupava amb els passatgers en trànsit. L'edifici, per aprofitar la forma del solar encaixonat entre les vies del tren i la carretera, té una planta triangular amb una cantonada que recorda la proa d'una embarcació. A l’època va gaudir de tot el confort que es podia oferir a la clientela: sales de jocs i de ball, restaurant, una cotxera, una pista de tennis a la teulada i fins i tot una sala de cinema. El nom de l'hotel fa referència al famós raig verd, aquell que il·lumina l'horitzó marítim en l'últim instant de la posta de sol, tot i que aquí, ponent quedi rere les muntanyes.
I si del raig verd se’n fa referència a una obra de Juli Verne, una altra del mateix escriptor parla del far de la fi del món, sense ser tan aparent, el mateix nom que se li ha donat al que assenyala la costa al costat de Cervera, construït a vuitanta metres d'altura sobre el mar el 1904.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
