Christchurch, N.Z.

2018-03-09 16:42

Les tranquil·les aigües del riu Avon (el Avon de Hampshire, no confondre amb els Avon de Devon, Bristol o del Warwickshire) desemboquen plàcidament al Canal de la Mànega a Christchurch, al costat de la estiuenca Bournemouth. Invertint pràcticament del tot un globus terraqüi es podria, exceptuant la precisió al voltant dels rius Avon, repetir la mateixa frase. Però ara es tracta de Christchurch, a Nova Zelanda. I el Avon del Christchurch de l'Illa Sud porta aquest nom en record d'un Avon escocès que mor en el Firth of Forth, l’estuari d'Edimburg i no en el dels altres Avon anglesos.


Abans del terratrèmol de febrer de 2011, Christchurch, era tan plàcida com les aigües del Avon que, travessant els parcs de la ciutat, aquí, desemboquen a l'oceà Pacífic. La plaça de la Catedral, cor de la ciutat, ha perdut part de la torre del temple. Aquest havia sobreviscut anteriorment als sismes de 1881, 1888, 1901 i 2010.

La ciutat més poblada de l'illa Sud i la segona de tot el país va ser acuradament planificada abans d'iniciar la seva construcció el 1850. Traçada sobre una quadrícula, aquesta només s'interromp pel pas del riu i per les diagonals que formen els carrers High i Victoria. Amb un jardí botànic que oxigena el centre, Christchurch té un cert aire victorià que l'apropa a la Adelaide australiana. La zona es va començar a poblar sobre 1840 per colons provinents del Canterbury anglès en els First Four Ships, els primers quatre vaixells, Randolph, Charlotte-Jane, Sir George Seymour i Cressy.


Vaig arribar tard a la colonització, així que em vaig conformar amb l'Occidental Backpackers, un convenient antre per dormir, a Hereford Street, molt a prop, un parell de illes, de la plaça de la Catedral. Així que és, fonamentalment, cèntric. A mig camí el Sullivan’s Irish Bar, una parada tècnica al costat del Bourbon Bar, ambdós a Manchester Street. Encara que el bar de l'Occidental era preferible pel billar, on acostumava a guanyar i perdre pintes de Speights contra un parell de rodamons precisament de Manchester. També m'encantava perdre el temps assegut al sol en un banc de la veïna plaça Latimer, o a la gespa del Botànic, més agradable i on era més fàcil estirar-se d'esquena. Hi ha més coses que es poden visitar a Christchurch, per descomptat.


Per exemple, un tramvia que fa un recorregut circular pel centre de la vila. Va començar a funcionar el 1905 i ho va fer fins a 1954, any en què va ser suprimit el servei. Com en tantes altres ciutats, es va redescobrir a mitjans de la dècada dels noranta. I com en tantes altres ciutats la seva funció com a transport públic és relativament limitada quedant com una atracció turística més. El tramvia també travessa New Regent's Street, un breu carrer comercial de vianants vorejat de façanes d'estil Spanish Mission, una variant de l’Art Deco, que alberguen cafeteries, bars i botigues de moda.

Els jardins botànics ja esmentats es van inaugurar pomposament un 9 juliol 1863 plantant un roure britànic per commemorar les noces entre el Príncep Albert i la Princesa Alexandra de Dinamarca. La superfície arbrada al centre s'estén en un parc limítrof, el Hagley Park, unit al Botànic per diversos petits ponts que travessen, gairebé com sense adonar-se'n, un riu ja conegut: el riu Avon (el de Canterbury, Nova Zelanda).

© J.L.Nicolas

 

Veure mes fotografies