La Muntanya de Tariq
El berber Tariq ibn Ziyat a Layti, a les ordres del general iemenita Musa Ibn Nusair, no va poder ni tan sols imaginar que en aquell punt on s'estrenyen les aigües, allà on van creuar les primeres tropes àrabs en la seva conquesta d'un nou món al qual anomenarien Al Andalus, que més d'un mil·lenni més tard apareixerien unes estranyes cabines vermelles des de les quals la gent podria comunicar-se a distància i que aquell peix que menjaven arrebossat i cuit en oli es vendria sobre paper d'estrassa amb el nom de fish'n'chips.
Tariq va donar nom al penyal, Jabal Tariq, la muntanya de Tariq, que derivaria a Gibraltar i que abans havia estat conegut com el Mons Calp, quan s'identificava com a una de les dues columnes d'Hèrcules que delimitaven l'orbe conegut, el Mediterrani del mar Tenebrós. El lema llatí Non Plus Ultra resumia que no hi havia res més enllà. Els britànics el coneixen simplement com The Rock i John Lennon el va escollir per a contreure matrimoni amb Yoko Ono el 1969.
El 1462 va ser arrabassat definitivament al territori d'Al Andalus pel Duc de Medina Sidonia i va passar a mans de Castella el 1502. Per poc més de dos segles. Durant la Guerra de Successió Espanyola va ser ocupat per tropes anglo-holandeses. La contesa va acabar amb el Tractat d'Utrecht de 1713 pel qual es cedia a perpetuïtat a Anglaterra. Maltesos, genovesos, jueus i portuguesos es van assentar al costat de la guarnició en l'espai que des de 1830 va rebre l'estatus de colònia britànica. Avui, convertit pràcticament en un paradís fiscal, alberga les seus de milers d'empreses i una incipient indústria turística que ha anat substituint al sector naval en declivi.
L'idioma oficial és l'anglès tot i que els llanitos, com es coneix als habitants del Penyal, han acabat desenvolupant una mena de pidgin en què s'usen els dos, anglès i espanyol, o si es tracta únicament d'anglès aquest tindrà un marcat accent andalús.
Al sud, a Europa Point, la Punta d'Europa, semblen amuntegar-se el far de la Trinitat, que il·lumina des de 1841, la bateria artillera de Harding, la capella de la Mare de Déu d'Europa, patrona del Penyal i la mesquita del Custodi de les Santes Mesquites, és a dir, del rei d'Aràbia Saudita, qui la va finançar.
En la inhòspita vessant llevantina del Penyal, on les seves parets cauen pràcticament a pic, hi ha tres petites platges: Windhill, la del Governador i La Caleta, també coneguda com Catalan Bay per la participació d'un batalló de tres-cents cinquanta soldats catalans en la presa de la Roca. Un altra paradoxa de la Guerra de Successió.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
