Las Lleis de Gortina
Cnosos, la capital minoica de Creta, seu del cèlebre i llegendari laberint, va ser indubtablement la ciutat més important i coneguda de l'illa grega, però aquesta posició va estar en disputa durant llargs anys, entre el 1600 i el 1100 abans de Crist, i no sempre la capital del rei Minos va ser preeminent. Quatre ciutats més van disputar aquesta hegemonia: Éleftherna, Kydonia, Lyttos i Gortina.
A mig centenar de quilòmetres al sud de Cnosos, al centre de la plana de Messara, al costat del riu Letheós, en un temps conegut pel nom de Mitropolianós, estan avui les ruïnes de Gortina, una de les més poderoses ciutats estat de la Grècia Dòrica que va arribar a albergar gairebé quaranta mil ànimes. Una vegada aliada d'Atenes, va tenir ports al mar de Líbia, on avui es troben les platges de Matala i el comerç va florir entre els seus molls i els embarcadors fenicis, grecs, egipcis i de Tartessos. Homer en la Odissea ja l'esmenta, fent narrar a Néstor les vicissituds que van trobar els homes d'Ulisses per arribar a Atenes tornant de Troia: Hi ha en el fosc ponto una penya escarpada i alta que surt al mar prop de Gortina: aquí el Noto llança grans onades contra el promontori de l'esquerra, contra Festus ... En semblant lloc van anar a donar i va costar molt escapar amb vida ...
Amb l'arribada del cristianisme, Sant Tito, que va ser deixeble de Sant Pau i es convertiria en patró de l'illa, va ser el primer bisbe de Creta. A Gortina es construiria al segle VI una basílica dedicada a ell. Aquesta es va convertir en seu de l'arquebisbat fins a la invasió àrab de l'any 824.
Creta encara seria recuperada pels bizantins abans de tornar a ser conquerida pels àrabs i posteriorment per l'imperi otomà. Els dies de glòria de Gortina ja havien quedat enrere i el seu nom va caure en l'oblit. Va ser, el 1884, durant la dominació turca, que un estudiós italià, Federico Halbherr, va iniciar unes excavacions arqueològiques al lloc, descobrint les inscripcions del odèon, encara que algunes línies de les lleis ja havien estat trobades uns anys abans, el 1857, per els francesos Thenon i Perrot, en les parets d'un molí proper, separades del conjunt de blocs.
De Gortina queda avui la seva passada glòria, les línies del codi, les que sobre ell van escriure els antics grecs i els fonaments que els arqueòlegs van desempolsant dia rere dia. Ah! I el plàtan!
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
