Sa Penya i Erwin Broner

2020-03-05 09:22

   Sa Penya és el nom d’una barriada abocada al port de la ciutat d'Eivissa. Aquí va recalar, a mitjans dels anys cinquanta, l'arquitecte Erwin Broner.

   Des del bastió de Santa Llúcia o alternativament des del mirador de Jaume el Conqueridor, al costat de la catedral, s'aprecia perfectament el traçat i el perquè del nom del veïnatge, encaixat entre les defenses renaixentistes que va dissenyar al segle XVII un altre arquitecte, aquest militar, Giovanni Battista Calvi, i el mar, que envolta ambdós vessants del promontori rocós que recorda la proa d'una nau.

   En el vessant meridional hi ha una petita platja, la de Baix de sa Penya. Ni tan sols una desena de carrers, amb cases que recorden a les emblanquinades de l'Egeu, corren paral·lels sota la muralla i amb prou feines arriben fins a la punta del promontori. El carrer de la Mare de Déu, i perquè no hi hagi dubtes sobre el seu nom hi ha una petita fornícula que guarda una imatge seva, es converteix a l’extrem oriental en un petit mirador anomenat placeta de sa Torre, el nom recorda que aquí va existir una de les defenses de l'accés al port. Els noms dels carrers són descriptius i semblen adequats: carrer de sa Pedrera, Vista Alegre, carrer Alt, Retir, carrer Fosc, Sa Riba. Entre les parets treuen el nas petits balcons, finestrons aïllats, sobre les blanques façanes reverbera la llum de l'hora baixa que perllonga les ombres. Ara i adés la calç encegadora es trenca amb ocres sevillans o amb blaus que semblen provenir de la mateixa Oia, a Santorini, envoltant els marcs d'alguns llindars.

   Hi ha escales que ascendeixen dubitatives entre carrers que no comparteixen el mateix rasant i que, de vegades, oculten els esglaons rere racons inesperats. L'eix principal el conforma l'esmentat carrer de la Mare de Déu, on a la part baixa, quan arriba l'estiu i els petits restaurants treuen les taules al carrer, es converteix en un dels més animats. La resta ha patit un progressiu procés de degradació i de marginalitat que ha originat titulars com Sa Penya, un barri que ja no enamora o L'infern es diu Sa Penya i que ha originat la creació d'un col·lectiu que reclama la seva rehabilitació urbanística i social.

   Aquest va ser, en altres temps, un barri de pescadors i de treballadors portuaris que van anar desapareixent els anys de l'arriba-da del turisme de masses. Va ser a partir dels cinquanta quan va merèixer l'atenció de reconeguts arquitectes racionalistes com el mateix Josep Lluís Sert o Erwin Broner.

   Broner va descobrir l'illa el 1933, quan va abandonar Alemanya a causa de l'ascensió del nazisme, i en ella, les tradicionals alqueries eivissenques. Broner i la seva dona tornen el 1951 a Eivissa després d'un llarg periple pels Estats Units i França, aquest cop es van instal·lar a Sa Penya, encara que no ho farien definitivament fins al 1959. Broner treballa com a arquitecte però també com a pintor, aquest mateix any creen l'anomenat Grup Eivissa 59, en el qual participaran els artistes Erwin Bechtold, Hans Laabs, Bob Munford, Egon Neubauer, Antonio Ruiz, Carlos Sansegundo, Heinz Trökes i Kattja Meirowsky, única component femenina.

   Dedicats bàsicament a la pintura abstracta van organitzar periòdicament exposicions a la galeria El Corsari, avui convertida en un hotel. El poeta eivissenc Marià Villangómez va donar notícia de la creació del grup en un article publicat a l'octubre d'aquell mateix any a la revista literària Papeles de Son Armadans: “Procedents d'una bella varietat de països, porten alguns a l'illa una llarga residència, gairebé diríem arrelament. Doncs bé, han estat els pintors, o un grapat d'ells, els que han sentit la necessitat, la conveniència almenys, d'unir-se i organitzar-se. Així ha nascut el Grup Eivissa 59”. El grup es dissoldria cinc anys més tard, el 1964.

   El 1960, Broner va comprar un solar en un extrem de Sa Penya on construiria el seu habitatge aplicant, òbviament, la seva concepció arquitectònica en el disseny. Des del carrer Mare de Déu unes escales pugen cap a la Travessia de sa Penya i, allà, al número 15 hi ha la casa. Tot just una placa a l'entrada la dóna a conèixer. La construcció consta de dues plantes, la que es troba al nivell de l'accés fa les funcions d'habitatge amb un ampli menjador i cuina amb una llar rere la qual hi és el dormitori. Un gran finestral proporciona unes magnífiques vistes al mar, des de l'Illa Grossa fins a Formentera, que es perfila clarament a l'horitzó. A la planta inferior tenia l'estudi i el despatx i una avantsala oberta fa les funcions de rebedor.

   L'any 2003, dos abans de morir, l'esposa de l'arquitecte, Gisela, va cedir la propietat a l'ajuntament d'Eivissa juntament amb material relacionat amb el treball de Broner: mobiliari, cartes, fotografies, llibres i altres documents. Material que s'ha recollit i s'exposa al MACE, Museu d'Art Contemporani d'Eivissa. El 2011 la casa es va obrir al públic, restaurada però amb el mobiliari original, com una nova dependència del MACE i el 2012 es va integrar a la xarxa internacional d’Iconic Houses que dóna a conèixer cases emblemàtiques obertes al públic.

© J.L. Nicolas

Llegir més en edició impresa o e-Book

Veure més fotografies